Divorci sense culpables

En el moment d’una separació sempre hi ha qui busca el culpable. Fins i tot en el nostre llenguatge parlem del fet que un ha deixat a l’altre. És a dir, identifiquem qui trenca una relació tot i saber que aquesta dada sovint és intranscendent.

En alguns ordenaments jurídics en el procediment de Divorci es busca el cònjuge culpable, la realitat però és que actualment a Espanya els motius de la ruptura són intranscendents jurídicament. És cert que fa alguns anys calia buscar una causa que motivés el divorci o separació, però des del 2005 per divorciar-se els únics requisits exigits legalment són que almenys un dels dos cònjuges tingui la voluntat de divorciar-se i que hagin transcorregut almenys tres mesos des de la celebració del matrimoni.

La realitat del procediment legal.

Cap de les mesures que judicialment s’adopten amb motiu d’un divorci depenen de qui és el culpable en el trencament de la relació o qui ha provocat la crisi matrimonial. En un judici no s’entrarà mai en aspectes sentimentals o d’infidelitats. Sí en canvi en la capacitat parental de cadascú, el temps dedicat a la llar i als fills amb anterioritat al procediment de divorci, la disponibilitat de cadascú en la cura dels fills, els ingressos econòmics, quin és el patrimoni de cada cònjuge i com s’ha format… En definitiva, aspectes racionals que permetin decidir o resoldre la guarda dels fills o els efectes econòmics derivats del trencament de la convivència. Cal no oblidar que no hi ha cap interès per part de l’administració de justícia en judicialitzar una crisi matrimonial i encara menys en identificar culpables.

Si les parts presenten un acord satisfactori pels dos, aquest es tramitarà de forma consensuada i el jutjat es limitarà a comprovar que es respectin els drets dels menors implicats. La forma que té el jutjat de fer-ho és revisant els acords i comprovant que s’estableixin mesures que regulen un sistema de guarda pels fills i el seu sosteniment. Si nó existeixen fills menors d’edat, el divorci es pot tramitar en una notaria.

L’advocat no només ha de tramitar un divorci, ha de prestar suport.

És evident que un divorci mai és un tràmit més, fred o impersonal. L’assessorament i defensa especialitzada en dret de família és molt importat, especialment si arrel d’un divorci o separació una persona pateix una caiguda en el seu nivell de vida, cal prendre acords patrimonials o si el benestar dels fills en comú està amenaçat.

Es pot sentir molta indefensió quan existeix un cònjuge vulnerable i el responsable de la ruptura és l’altre. També existeixen casos on el sentiment de culpa acaba imposant uns acords excessivament lesius per una sola de les parts.

Legalment no ens ajudarà buscar arguments acusant o culpant a l’altre, sinó que cal assessorar-se i aplicar els mecanismes legals que corregeixen els desequilibris econòmics entre cònjuges, saber moure’s pels terrenys de la negociació i gestionar el conflicte emocional amb el màxim d’enteresa. En aquests punts és quan aflora l’especialització en dret de família del nostre advocat, el qual inicialment ha de saber buscar formes de resolució extrajudicials i, només si no és possible assolir un acord, acudir als tribunals amb el màxim d’arguments.

Autor de l’article, Marc Trayter i Vilagran. Advocat especialitzat en dret de família. Fotografia del post via Flick.