skip to Main Content
Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat

Prestació o Pensió compensatòria. Jurisprudència i casos pràctics.

D’acord amb la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 31 de gener de 2011, es defineix la pensió compensatòria com la prolongació de la solidaritat matrimonial després de la ruptura de la convivència. Amb aquesta institució es pretén que el cònjuge que resulti més perjudicat econòmicament a conseqüència de la ruptura de la convivència, rebi una prestació que compensi la pèrdua de capacitat econòmica comparada amb la que gaudia durant el matrimoni. 

Caldrà que aquest empitjorament de la situació econòmica d’un dels cònjuges contrasti amb la situació econòmica de l’altre, produint-se un desequilibri econòmic que té com a origen la convivència matrimonial i que aflora en el moment de la separació. És a dir, durant la convivència els cònjuges comparteixen els seus ingressos (almenys en part), de manera que fruit de la separació pot succeir que si un dels dos té clarament menys ingressos econòmics que l’altre, el seu nivell de vida baixi dramàticament, mentre que a l’altre la fi de la ruptura no li suposa un perjudici equiparable.

El TSJC en la seva doctrina vol deixar palès que els desequilibris que hagi produït  la convivència marital en el passat, durant el matrimoni, es compensen amb la “Compensació econòmica” mentre que la prestació compensatòria intenta pal·liar aquest desequilibri després de la ruptura, projectant-se cap al futur, i mentre sigui necessari.

Exemples pràctics de durada i import d’una pensió compensatòria.

En la sentència de 21 de juliol de 2022 de la secció segona de l’Audiència Provincial de Girona, es resol el següent cas:

-La convivència matrimonial va durar 3 anys i pocs mesos. En el moment de la ruptura, l’espòs percebia 2.500 Euros mensuals de la seva pròpia empresa i havia d’abonar una pensió d’aliments de 225 Euros mensuals per un fill fruit d’una altra relació. L’esposa percebia d’ocupacions poc estables 700 Euros mensuals. En aquest cas, es va considerar adequat una pensió compensatòria de 300 Euros mensuals durant 1 any.

En la sentència de 25 de maig de 2021 de la secció segona de l’Audiència Provincial de Girona, s’exposa el següent cas:

– La convivència matrimonial va durar uns 20 anys. L’esposa té 49 anys d’edat i no ha treballat durant el matrimoni ni amb posterioritat a la ruptura, tan sols va treballar abans de casar-se. Per l’altra banda, l’espòs treballa i percep uns ingressos de 2.300 Euros mensuals, ha de satisfer un lloguer de 500 Euros mensuals i té contrets diversos crèdits personals. El matrimoni té en comú una filla menor de edat, que conviu amb la mare i el pare ha d’abonar una pensió d’aliments de 250 Euros mensuals. També destacar que l’ús del domicili familiar s’ha atribuït a l’esposa, tot i que la hipoteca es abonada íntegrament per l’espòs. En aquest cas, s’ha considerat adequat fixar una prestació compensatòria de 200 Euros mensuals durant 2 anys, el temps necessari per tal que l’esposa pugui incorporar-se al mercat laboral tot i les conseqüències de la pandèmia.

Característiques de la prestació compensatòria

1) Pel cas que el cònjuge-deutor hagués de satisfer una pensió d’aliments pels fills, aquesta serà sempre prioritària.

2) La cessió de l’ús del domicili familiar també és una manera de compensar al cònjuge més perjudicat. A la vegada, la venda de béns en comú (com per exemple el domicili familiar), pot fer innecessari fixar una prestació compensatòria.

3) La prestació compensatòria té una vocació temporal i es justifica amb la necessitat de fixar un termini per tal que el cònjuge més perjudicat sigui capaç de superar aquesta nova situació provocada pel divorci. Com a excepció, en casos molt concrets, pot no fixar-se un termini, com expliquem en el post “Divorci a la tercera edat” que pots consultar en aquest enllaç.

4) Es tracta d’intentar mantenir el mateix nivell de vida que es gaudia durant el matrimoni, en cap cas superar-lo.

5) L’import de la prestació compensatòria ha d’equilibrar-se amb el que pugui mantenir el cònjuge deutor. Tenint en compte no només la seva capacitat econòmica sinó també, si s’escau, la pensió d’aliments que pugui pagar, si li correspon pagar Compensació Econòmica, si té noves despeses familiars o la cessió de l‘ús del domicili familiar.

6) La llei fixa causes per les quals la prestació compensatòria pot extingir-se anticipadament, és a dir, sense esgotar el termini fixat. Els casos previstos són, per exemple, la millora de la situació econòmica de qui rep la prestació compensatòria o l’empitjorament de qui ha de pagar. També pel cas que la persona que rep la prestació compensatòria convisqui maritalment amb una altra persona.

Quant no és procedent la prestació compensatòria?

El TSJC en sentències de 27/05/2021, citant a les de 19/05/2016 i 06/06/2016 entre d’altres ressalten: ” (…) la finalitat actual de la pretensió compensatòria és la readaptació del cònjuge creditor a la vida activa a conseqüència dels desmilloraments econòmics consegüents a la dissolució del matrimoni i a la pèrdua d’oportunitats experimentada precisament per aquest. No es concep ja com una garantia de sosteniment vital per part de l’antic cònjuge ni com un dret automàtic a una prestació econòmica permanent. Es presumeix que cadascun dels cònjuges ha de ser capaç de mantenir-se per si mateix, i que després de la dissolució del vincle el menys afavorit ha d’actuar de manera proactiva per adquirir béns propis que permetin la seva digna sustentació sense quedar subjecte a la permanent dependència de l’altre.

La pensió o prestació compensatòria tendeix doncs a compensar la disparitat en les condicions de vida entre tots dos creades pel divorci pel temps necessari perquè el cònjuge que va perdre o va disminuir els seus oportunitats laborals pugui tornar a adquirir-les i restablir el desequilibri que es produeix en relació amb el nivell de vida de l’altre i el mantingut durant el matrimoni”.

Pensió compensatòria o Prestació compensatòria?

El Codi Civil de Catalunya anomena aquesta mesura Prestació compensatòria i no Pensió compensatòria que és com s’ha anomenat tradicionalment  i com es manté en el Codi Civil Espanyol. Tal canvi en la denominació es deu al fet que actualment d’acord amb el vigent Codi Civil de Catalunya no necessàriament cal fixar una pensió econòmica de caràcter mensual sinó que també pot capitalitzar-se en un sol pagament econòmic o bé ser satisfeta amb béns, és a dir, com una prestació.

Si s’opta per aquesta darrera possibilitat de pagament, caldrà tenir en compte que la prestació compensatòria fixada amb un límit temporal, pot extingir-se anticipadament. Per exemple, pel cas que qui rep la prestació compensatòria convisqui amb una nova parella que comporti una millora en la seva situació econòmica. En aquest cas, pot resultar conflictiu un eventual retorn de diners.

Autor de l’article Marc Trayter Vilagran, Advocat.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top