Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Sala De Vistes

Què haig de saber sobre l’acte de judici d’un divorci?

Tant si es tracta d’un divorci, separació, extinció de parella de fet, modificació de mesures o procediment de guarda i custòdia, l’acte de judici es desenvolupa per les mateixes regles. Quan hi ha un menor d’edat implicat, en tots ells hi participa el Ministeri Fiscal i, en especial, regeix l’interès superior del menor. Això implica que per prendre una millor decisió a favor del menor, el jutge pot suavitzar la rigidesa de les regles processals, així com prendre les mesures que cregui convenients per la protecció del menor.

A continuació segueixen alguns punts de com és el dia del judici, aspectes bàsics i algun consell de com afrontar-lo:

1.- Intent d’assolir un acord.

Abans de començar el judici, quan ens trobem esperant advocats, procuradors i clients al passadís a prop de la porta de la sala de vistes, és pràctica habitual que aparegui l’oficial del jutjat demanant als advocats que entrin primer sols. En aquest moment és habitual que el jutge o el Ministeri Fiscal pregunti als advocats si és possible assolir un acord. Sovint succeeix que la pressió del judici o la mediació del jutge desencallen negociacions que semblaven impossibles quan el judici era lluny.

2.- Audiència al menor de 12 anys o més.

Sens dubte es tracta del pitjor part d’un judici. La llei preveu que als menors de 12 anys o més se’ls escoltarà abans de prendre una decisió que els pugui afectar. Escoltar als menors o donar-los l’oportunitat d’explicar les seves preferències és positiu, però fer-ho just abans de començar el judici és una gran errada de la pràctica judicial que incomprensiblement no es corregeix. Per més que el jutge escolti al menor sense els advocats ni els seus pares presents, fer-lo acudir a la sala de vistes el dia del judici és clarament inadequat, ja que no se’l preserva del conflicte legítim que els seus pares puguin tenir.

3.- Les proves del judici.

Com tot judici, la vista d’un divorci se centra en practicar proves per tal d’acreditar els fets que donen suport a les nostres pretensions. Sovint la prova que es practica en un judici de det de família és limita a l’interrogatori de les parts i a la prova documental. Això és així, ja que en ser aspectes familiars els que estan en discussió, els testimonis que es proposen solen ser membres de la família. Molts jutges són reticents a acceptar aquest tipus de testimonis per la seva imparcialitat. Tot i això, cal remarcar que si es proposa un testimoni i es justifica la utilitat de la seva intervenció el jutge ho acceptarà i se’l podrà interrogar.
La prova estrella del dret de família és l’informe pericial efectuat per un psicòleg sobre la capacitat parental de les parts, les circumstàncies del menor i amb una proposta tècnica sobre el millor règim de guarda. És una prova qualificada de la qual es poden valdre les parts, tot i això, el seu cost i la possibilitat de ser titllada de parcial fan que sovint s’estimi que no és necessària.

4.- Interrogatori de les parts.

L’interrogatori de les parts és l’interrogatori del demandant i el demandat, és a dir, de les persones que se separen. Com a consell per l’interrogatori, senzillament és important comprendre les preguntes i respondre. Les preguntes no poden ser capcioses ni malintencionades. Si es tracta d’una pregunta mal formulada o formulada per retorçar la resposta, el jutge no l’hauria d’admetre ja que legalment ha de practicar un control sobre les preguntes que es formulin a qualsevol part o testimoni.

En l’acte de judici només intervindrem per respondre a les preguntes que ens formulin. Intervenir o parlar sense que el jutge ens hagi donat la paraula no està permès. En tot cas, cal respectar els torns i no gesticular ni mostrar signes de desaprovació quan parlin els altres. Si no som capaços de mantenir silenci o el comportament no és el que s’espera, no tardarem massa a tenir la reprovació del jutge.

5.- Informe.

L’última part del judici és l’informe dels advocats de cadascuna de les parts i del Ministeri Fiscal. Es tracta d’una exposició oral del que ha estat la pràctica de la prova i d’argumentar les mesures que es demanen al jutge. En aquest moment el Fiscal per primera vegada es pronunciarà sobre quines són les mesures que considera adequades, ja que fins aleshores no s’ha posicionat a favor de cap de les parts. Allò que en interès del menor hagi sol·licitat el Fiscal al jutge, pot servir de guia de com ha estat el judici però no vincula en absolut al jutge.

Com a professional crec que al judici cal arribar-hi amb serenor, després d’haver exposat raonadament la nostra posició en la demanda o en la contestació a la demanda si és el cas. Crec que cal preparar el judici amb una clara visió de quins són els punts controvertits, aquells en què no existeix acord, i cercar arguments o proves per superar aquest punt litigiós. Centrar-nos en aspectes que no són rellevants jurídicament o reproduir davant del jutge el conflicte interparental no ens ajudarà.

Autor: Marc Trayter i Vilagran. Advocat. Fotografia del post extreta via Flickr

Blog Advocat Girona

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies