skip to Main Content
Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Què és Un Divorci De Mutu Acord?

Què és un divorci de mutu acord?

La Llei d’Enjucidiciament Civil preveu els tràmits que s’han de seguir per tal d’assolir un Divorci o Separació de mutu acord. Tot i que no està expressament regulat, habitualment també s’accepta aquest tràmit de mutu acord per l’extinció de parella de fet o pels procediments de guarda i custòdia. El procediment de guarda i custòdia es refereix a aquells que, tot i no ser parella, es comparteix un fill en comú.

En alguns casos, també és possible tramitar el divorci de mutu acord en una notaria, tal com expliquem en aquest post.

Conveni Regulador

El procediment de comú acord es centra en la figura d’un conveni regulador que, com dèiem, pot ser de Divorci, separació, extinció de parella de fet o de guarda i custòdia. En aquest conveni es reflexaran els acords o mesures que regeixen la crisi familiar, serà signat per les dues parts i s’aportarà al jutjat amb una demanda de comú acord. Un cop incoat el corresponent procediment al jutjat, el conveni haurà de ser ratificat per separat pels dos cònjuges, convivents o progenitors. A continuació, després del tràmit de la ratificació, si no hi han fills en comú menors d’edat, el lletrat de l’administració de justícia dictarà un Decret aprovant el conveni. Si hi han fills menors d’edat, per tal de vetllar pels seus interessos, el conveni haurà de ser aprovat pel Ministeri Fiscal i posteriorment pel Jutge, com a pas previ al dictat de la sentència que «legalitzarà» el conveni regulador. Com a excepció a aquest procediment, existeix la possibilitat d’un divorci notarial quan no existeixen fills menors d’edats.

Per la redacció d’un conveni regulador caldrà inequívocament l’assistència d’un advocat especialista en dret de família, ja que aquest conveni no és més que una proposta per tal que un jutge la incorpori a una sentència o, si no hi han fills menors d’edat, el lletrat de l’administració de justícia en un decret o un notari en una escriptura pública. Tan en el procediment judicial com en el procediment notarial, l’assistència d’un advocat és obligatòria. Fins i tot encara que el conveni sigui fruit d’un procés de mediació, finalment caldrà un advocat per redactar i «legalitzar-lo».

Divorci per poders

En algunes ocasions, pot passar que una de les parts estigui residint a l’estranger o que per algun motiu no pugui acudir personalment al jutjat per ratificar el conveni. En aquest cas, el cònjuge absent pot conferir poders davant d’una notària o un consolat o ambaixada espanyols a l’estranger, per tal què el dia de la ratificació sigui una altra persona, habitualment la procuradora, qui es ratifiqui en representació del cònjuge absent.

És important que en aquest poder especial per assumir la representació d’una altra persona en el moment de la ratificació personal del conveni regulador, consti protocol·litzat una còpia del mateix conveni que s’ha aportat al jutjat.

Despeses compartides.

En relació a les despeses d’un divorci de comú acord, aquestes no tenen perquè ser cares si tenim en compte que enlloc d’utilitzar un advocat per cada part es pot utilitzar un sol advocat per les dues i que si la situació és clara, l’assoliment dels acords pot ser àgil. Tot i així, en algunes situacions l’assoliment d’un conveni regulador de divorci és fruit de negociacions entre advocats que, per tal d’evitar un divorci contenciós, exercim una funció mediadora inherent a l’advocacia. Cada cas és singular, les circumstàncies de cadascú s’han de poder parlar, tractar i han de prevaldre davant de ‘convenis estandar’ o formularis pre-existents. Una separació mai és un mer tràmit si es té la voluntat d’escoltar i assolir el millor per tothom, en especial pels fills en comú.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat.  Foto del post via Flickr

Blog Advocat Girona

Back To Top