skip to Main Content
Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Negociar Conveni Mutu Acord

Consells per negociar una separació de mutu acord

Si la convivència com a parella s’ha esgotat i ens trobem en la situació de “negociar” els termes de la separació o divorci, hi ha una sèrie de punts que ens poden ser útils:

1.- Saber sobre quins punts ens hem de posar d’acord.

En funció sobre si tenim fills en comú, patrimoni compartit o segons com sigui la situació econòmica de cadascú, s’han de prendre uns acords o uns altres. En dret de família els acords s’anomenen mesures, ja que el que s’acaba adoptant judicialment són les mesures que regiran un cop produïda la separació. Exemples de mesures són l’atribució del domicili familiar, un sistema de guarda pels fills, l’establiment d’una pensió compensatòria

2.- Separar per blocs la separació.

És útil distingir els problemes que són de caràcter econòmic, dels que són derivats de la custòdia dels fills en comú o dels motius de la ruptura. Separar per blocs tot el que envolta una separació o divorci ajuda a tancar parts de la separació i poder finalitzar amb un acord. 

3.- Marcar conjuntament un camí i un procediment.

Tenir un camí marcat de qui i quan abandonarà el domicili familiar, com es buscarà l’advocat, com es comunicarà als fills en comú o a la resta de la família les decisions preses, econòmicament quan i com es produiran canvis… Ordenar la separació ofereix estabilitat i tothom sap a què atendre’s, especialment els fills en comú.

Tot i resultar difícil, no trencar el diàleg i poder tractar personalment els canvis que s’han de produir fan viable un posterior procediment judicial de comú acord i ens allunya d’un procediment contenciós. Si els canvis en la vida familiar es produeixen de forma brusca i sense cap tipus de diàleg, es genera més tensió i angoixa de la necessària, fet que dificulta qualsevol acord i ens porta a la judicialització de la ruptura.

4.- No precipitar-se.

Sovint es té pressa per arreglar els “papers” del divorci. En d’altres la ruptura provoca sentiment de culpa en un dels dos, o bé transcorre en una situació de domini d’un sobre l’altre. Tancar precipitadament, en fals, o de forma molt desequilibrada una separació equival a no tancar-la. Moltes de les mesures acordades en dret de família, especialment les que es refereixen a fills menors d’edat, són susceptibles de revisió mitjançant un procediment de modificació de mesures. Sovint el judici que no s’ha tingut en el moment de la ruptura, s’acaba produint amb posterioritat després d’un llarg període de malestar en la relació. Per això crec que per assolir un conveni regulador de divorci o de guarda i custòdia cal prendre’s el temps necessari, a no ser que la situació en concret exigeixi  actuar amb rapidesa. Com seria en cas de trobar-nos en una situació de vulnerabilitat econòmica o bé si el benestar dels nostres fills no està salvaguardat.

5.- Envoltar-se d’un bon entorn.

Envoltar-se de familiars o persones que ens donin suport és positiu i necessari, ja que ens podem trobar en un moment de vulnerabilitat emocional o econòmica. Així i tot, cal deixar clar que en la ruptura els acords que es prenen i tot el seu desenvolupament depenen d’un mateix.

Cal evitar comparar el nostre cas amb el cas d’algú proper a nosaltres, o almenys no donar per fet que la solució és la mateixa, ja que a vegades els criteris legals no coincideixen amb allò que nosaltres pensem que és lògic. El que per nosaltres és rellevant o decisiu, pot no ser-ho per un jutge.

6.- Treballar per un acord mentre és possible.

Cal valorar quan un acord amb l’exparella no és possible ja sigui per manca de voluntat, interès o per negació de la situació. No podem dependre de la voluntat d’algú que no ha assumit la separació o bé que no signarà un acord que creu que el perjudica. Sovint hi ha persones que, en defensa dels seus interessos, bloquegen qualsevol negociació o estan disposades a forçar la situació. Aleshores, un cop esgotades les possibilitats de resolució extrajudicial, no hi més opció que interposar una demanda de divorci mitjançant  un procediment contenciós. Tot i així, encara que s’iniciï un procés judicial i cadascú compti amb un advocat, continua essent possible un acord. Només que l’acord serà entre advocats i caldrà tenir present el desenvolupament del procés judicial. Malauradament, hi han persones que fins que no experimenten la pressió d’un judici no entren a negociar.

En tota separació hi ha un moment en què apareixen dubtes sobre el que vindrà. Assessorar-se ajuda a que tot transcorri amb més certeses i menys angoixes, ajudant a que la separació sigui el menys traumàtica o perjudicial possible. Si necesites assessorament o orientació legal econòmica no dubtis en contactar. WhatsApp 619475337, mail marc@advocatgirona.cat

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat. Fotografia via Flickr

Blog Advocat Girona

Back To Top