Fotografies dels fills a les xarxes socials en cas de divorci o separació dels pares.

No és rar per un advocat expert en dret de família rebre consultes sobre fotografies dels fills en comú penjades per l’exparella a les xarxes socials. Aquest és un punt de conflicte que ha provocat que en molts convenis reguladors de divorci o de guarda i custòdia, en el seu pla de parentalitat es recullin acords sobre l’ús de les fotografies a xarxes socials com Facebook o Instagram dels fills.

Aquests acords són necessaris en tan que la imatge del menor que s’està utilitzant al Facebook o a l’Instagram no pertany a qui fa ús de la fotografia sinó al propi menor.

Correspon a ambdós pares gestionar els drets d’imatge del menor mentre no pugui fer-ho per ell mateix.

La jurisprudència en dret de família considera que el dret o el deure de gestionar la imatge dels menors correspon a ambdós pares, amb independència de que en cas de divorci s’hagi atribuït la guarda a tan sols un d’ells. Es considera que el consentiment necessari per utilitzar la imatge d’un menor forma part de la pàtria potestat i, en conseqüència, son tots dos pares els que hauran de consentir que una fotografia del seu fill pugui penjar-se a la xarxa.

L’aproximació jurisprudencial al fenomen d’internet es realitza partint de les dificultats de control de la privacitat a les xarxes i els abusos que es poden produir. En aquest sentit podeu consultar la Sentència 539/2018 de l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 12, de 15 de maig de 2018, la qual a la vegada es refereix a d’altres sentències.

Pel menor no té cap interès ni benefici aparèixer a les xarxes socials dels seus pares.

La realitat és que el menor té poc interès en que el seu pare o mare utilitzi la seva imatge a les xarxes, responent l’ús de les fotografies a Facebook o Instagram a una interacció social de l’adult en que el menor ni tan sols participa. D’aquí que en realitat, el que es sol recollir en els convenis és que caldrà el consentiment d’ambdós progenitors per publicar fotos a les xarxes socials, ja sigui aquest consentiment prestat de forma expressa o tàcita. Aquest acord serveix com a guia o per plantejar la necessitat d’un ús raonable i consensuat de les xarxes socials quan afectin al fill en comú, no fer-ho pot donar peu a sol·licitar l’auxili judicial per tal que cessi un ús indegut de les xarxes que envaeixin la privacitat o interès del menor.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat.