Cinc punts a tenir en compte en un divorci amb fills.

Si existeix una convivència conflictiva entre els pares i la separació és l’única manera de resoldre una situació familiar desgastada, en aquest cas el divorci pot implicar una millora pels fills, ja que no hauran de conviure més en aquesta situació. Tot i això, si precisament arran d’un divorci es produeix un conflicte entre els pares, els fills poden convertir-se en el centre de les discussions i patir greument aquesta situació. Com que no tots els divorcis són traumàtics, cal seriosament plantejar-se mesures per minorar els danys que es poden causar als fills. 

1.- Si hi ha fills en comú, la seva edat és important.

L’edat dels fills condiciona les mesures o acords que s’han de prendre, sobretot en relació a la guarda i custòdia, règim de visites o pensions d’aliments. També indica el nombre d’anys en què pare i mare, tot i estar divorciats, hauran de relacionar-se amb certa freqüència en tenir un fill en comú, sobretot tenint en compte que l’edat d’emancipació dels fills s’ha allargat clarament més enllà dels 18 anys. Aquest element és important en el moment de negociar, demandar, denunciar, relacionar-se… amb l’altra ‘part’. Em convé una relació conflictiva amb el/la ex si ens haurem de relacionar fins a l’emancipació dels nostres fills?

Mentre sigui possible, cal apostar per resoldre de mutu acord el divorci. Fins i tot en el cas que fos inevitable la judicialització, també cal deixar una porta oberta pel diàleg encara que aquest sigui entre lletrats. 

2.- No utilitzar els nens com a missatgers.

Malauradament, per manca de capacitat de comunicació entre els pares, sovint  s’utilitzen els fills per comunicar aspectes propis dels acords o mesures que regeixen la separació. Un cop produïda la separació no és convenient utilitzar els nens per tal de comunicar propostes o canvis en el règim de visites o l’existència de noves despeses extraordinàries no contemplades dins la pensió d’aliments. Cal evitar caure en la temptació de demanar al fill que digui tal cosa al seu pare o mare per tal d’evitar haver de parlar amb l’exparella.

3.- Pels fills més petits, no introduir més canvis dels necessaris.

En l’aspecte emocional, sembla que quan més petits són els fills més els afecta. En el moment de la separació  és important no introduir més canvis en la seva vida dels estrictament necessaris ( escola, hàbits, rutines…). Comunicar la decisió del divorci conjuntament i en cap de setmana, pot ajudar  pel cas de preguntes dels nens o necessitat emocional d’estar junts.

4.- Preservar als fills d’un conflicte de lleialtats.

Parlar amb claredat als fills sobre la nova situació i no entrar en aspectes legals o de repartiment de culpes en la ruptura. Cal preservar els fills de les disputes legítimes que puguin tenir els seus pares en l’aspecte patrimonial o fins i tot sobre la custòdia. Encara que en un divorci els nens poden ser el punt central, cal que ells en quedin totalment al marge per no crear-los un conflicte de lleialtats. 

5.- El divorci és entre els pares, no dels nostres fills.

En síntesi, cal que el fill comprengui que el divorci és entre els pares i no d’ell. Que continuarà mantenint una relació amb el seu pare i amb la seva mare i que ambdós continuen estimant-lo igual. Sens dubte és positiu pel fill percebre que pare i mare continuen mantenint una bona relació, només que ara ja no són parella.

Si necessites consell o assessorament jurídic no dubtis en contactar! Truca o envia un WhatsApp al 619475337, si ho prefereixes pots enviar un mail a marc@advocatgirona.cat.

Autor: Marc Trayter Vilagran. Advocat. Fotografia del post via Flickr de Massimiliano (CC BY-NC-ND 2.0)