L’atribució del domicili familiar: Qui es queda en el pis?

Criteri principal: la guarda dels fills menors d’edat.

Una de les mesures més habituals en les sentències de separació, divorci o guarda i custòdia és l’atribució de l’ús del domicili familiar. En cas de manca d’acord, el Codi Civil de Catalunya estableix regles per determinar a qui correspon mantenir-se en l’habitatge familiar després de la separació. De forma preferent, el jutge ha d’atribuir el domicili familiar al cònjuge o progenitor a qui li correspongui la guarda dels fills. La norma confereix preferència a l’interès dels fills menors per sobre al dels seus pares, facilitant que continuïn residint en el mateix domicili tot i la separació, de manera que qui ostenti la guarda dels fills continuarà residint en el domicili familiar encara que la propietat de l’immoble, del tot o en part, sigui de l’altre progenitor.

Si la vivenda familiar fos en règim de lloguer, el progenitor afavorit per l’atribució de l’ús del domicili familiar igualment podrà continuar amb l’arrendament, encara que el titular del contracte de lloguer sigui exclusivament l’altre progenitor. Aquest supòsit està previst expressament en l’art. 15 de Llei d’arrendaments urbans, on es preveu que caldrà notificar al propietari la sentència de divorci, almenys la part que atribueix l’ús de l’habitatge familiar, per tal de produir-se un canvi en la titularitat del contracte de lloguer.

En tot cas, explicitar que l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar és sobre l’ús, és a dir, el dret a residir-hi i que no afecta a la propietat. També explicitar que si la vivenda és propietat de terceres persones, l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar no confereix més drets dels que existien avans de la separació, de manera que els propietaris no pateixen cap perjudici i continuen mantinguent els mateixos drets, però també els mateixos deures.

Criteri subsidiàri: el cònjuge més desafavorit.

Com a segona premissa, en supòsits de custòdia compartida o en supòsits que no existeixin fills en comú o si aquests són majors d’edat, el jutge atribuirà l’ús del domicili familiar al cònjuge més desafavorit econòmicament. En aquest darrer supòsit, cal tenir present que l’ús del domicili familiar serà temporal, pel termini que es fixi en sentència i sempre que existeixi un desequilibri econòmic, entenent que és excepcional la situació en què el titular de l’immoble no pot gaudir de la seva propietat. Tot i això, com a autèntica excepció, la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona núm. 418/2013, de 31 de maig de 2013, tot i atribuir de forma provisional l’ús del domicili familiar, va estimar que no era necessari fixar un termini pel cas d’una senyora de 67 anys sense capacitació professional, atès que la seva situació econòmica era molt difícil que millorés. La Sala va creure oportú atribuir l’ús del domicili familiar «sense límit prefixat però amb subjecció a les causes legals d’extinció».

En la pràctica diària del dret, convé destacar alguns punts més:

Contribució en espècie als aliments dels fills.

En el moment de fixar la quantia d’una pensió d’aliments pels fills en comú o una prestació compensatòria, cal valorar com aportació la cessió de l’ús del domicili familiar per part del progenitor o cònjuge al qual li pertany la propietat de l’immoble, ja sigui la plena propietat o la meitat indivisa, i no pot gaudir-ne del seu ús ni obtenir-ne cap rendiment econòmic.

No es dona entre membres d’una parella de fet.

Pel cas de parelles de fet, el Codi Civil de Catalunya no efectua les mateixes previsions. En concret, si el criteri per atribuir el domicili familiar no és el de la guarda dels menors, s’haurà d’atribuir al propietari de l’immoble sense que operi el criteri del cònjuge o convivent més desafavorit. Tot sens perjudici que el convivent més desafavorit pugui sol·licitar una pensió d’aliments, extrem que si preveu expressament la llei, o en supòsits de custòdia compartida.

Urgència per tal que es produexi la separació.

En casos de convivència molt desgastada en què no es produeix la sortida del domicili familiar per cap dels dos membres de la parella, el procediment pel qual el jutge resol qui es manté en el domicili familiar i qui es veu forçat a abandonar-lo és el de mesures provisionals prèvies a la demanda de divorci.

Pel cas que el domicili familiar estigui gravat amb una hipoteca, podeu llegir aquest post.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat. Fotografia de Jone Via Flickr