Separació de béns.
Tot matrimoni implica no només una relació personal sinó també econòmica entre els cònjuges. A continuació et donem 4 claus per comprendre el règim econòmic matrimonial de separació de béns:
1.- Règim supletori a Catalunya.
A Catalunya el règim econòmic matrimonial que regeix és el de separació de béns, a no ser que expressament s’acordin unes regles per regular les relacions patrimonials dins el matrimoni sota la forma de capítols matrimonials o bé expressament s’esculli un règim econòmic matrimonial com per exemple el de ganancials.
La majoria de persones en el moment de contraure matrimoni no donen importància a aquests aspectes patrimonials i no escullen expressament cap règim econòmic matrimonial, de manera que davant la manca d’elecció regeixen les regles de Separació de béns.
2.- Cada cònjuge és propietari dels seus béns.
En el règim econòmic matrimonial de separació de béns cada cònjuge té la propietat i lliure disposició de tots els seus béns, tan dels que tenia abans de contreure matrimoni com dels que ha adquirit després.
D’acord amb la Jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el règim de separació de béns es caracteritza per la nul·la comunicació patrimonial dels béns d’ambdós cònjuges.
3.- Presumpció de donació.
Tot i la separació patrimonial dels béns de cada cònjuge, la realitat social del matrimoni sovint implica que els cònjuges comparteixin els seus ingressos i financin conjuntament, no només les càrregues familiars, sinó també altres béns que quan s’incorporen al patrimoni personal no necessàriament ho fan en la proporció exacte del seu finançament.
Exemple: És habitual que els cònjuges durant el matrimoni adquireixin i financin el domicili familiar, sense que cadascú aporti exactament el 50%. Si en el registre de la propietat consta que la titularitat és compartida al 50%, aquesta realitat registral prevaldrà amb independència de l’aportació econòmica que hagi fet cadascú. (Enllaç al post Divorci i Hipoteca )
Per això en el règim de separació de béns cobra especial importància les regles per determinar a qui corresponen els béns adquirits conjuntament durant el matrimoni.
Aquestes regles es troben en el Codi Civil de Catalunya (CCC), en concret en els arts. 232-3 sobre «Adquisicions Oneroses» i l’art. 232-4 sobre «Titularitats dubtoses». D’acord amb l’art. 232-3.1 del CCC els béns adquirits durant el matrimoni pertanyen al cònjuge o cònjuges que constin com a titulars amb independència del seu pagament. Si un cònjuge va pagar amb béns o diners propis béns de titularitat de l’altre cònjuge o va sobrefinançar un bé de titularitat compartida, es presumirà que ha efectuat una donació a favor de l’altre. Aquesta presumpció pot ser destruïda si el cònjuge creditor es capaç d’acreditar algun acord en sentit contrari, com per exemple que aquest diners constituïen un crèdit. La manca d’acords o pactes convenientment formalitzats juguen a favor de la presumpció de donació.
D’acord amb l’art. 232-3.2 del CCC, aquesta presumpció de donació no afecta a «béns mobles de valor ordinari destinats a l’ús familiar» com per exemple els electrodomèstics de la llar, dels quals es presumeix que pertanyen a ambdós cònjuges sense que sigui suficient per destruir aquesta presumpció la mera titularitat formal, com per exemple, un tiquet o una factura a nom d’un sol cònjuge.
4.- Compensació econòmica per raó del treball
Un element important d’aquest règim econòmic és la Compensació econòmica per raó del treball. Aquesta figura pretén compensar al cònjuge que, per haver pres l’opció de dedicar-se en major mesura a la cura de la llar o per haver treballat per l’altre cònjuge sense retribució o amb una retribució insuficient, veu com el seu patrimoni no s’incrementa en la mateixa proporció que s’ha incrementat el patrimoni de l’altre cònjuge. Per saber més sobre la compensació econòmica per raó del treball clica aquí.
Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran.
This Post Has 0 Comments