Vacuna Covid-19: desacord entre pares separats.

La vacunació per prevenir la COVID 19 (SARS-CoV-2) és una recomanació, no una obligació. Aquest fet ha comportat que nombrosos pares separats o divorciats no siguin capaços d’assolir un acord sobre l’administració de la vacuna pels seus fills menors de 16 anys, ja que a partir d’aquesta edat encara que el fill sigui menor d’edat pot decidir per ell mateix si se li administra la vacuna.

Jurídicament, la manca d’acord pot resoldre’s amb intervenció judicial mitjançant un procediment de jurisdicció voluntària on el jutge, davant del conflicte en l’exercici de la potestat parental entre els pares, resol a qui correspon prendre la decisió sobre l’administració de la vacuna.

La majoria de resolucions que han recaigut fins el moment s’han posicionat a favor del progenitor provacuna. Tot i així, fa unes setmanes va saltar a l’actualitat pública una Interlocutòria que es va posicionar a favor del progenitor contrari a l’administració de la vacuna dictada pel Jutjat de Primera Instància núm 2 de Icod de los Vinos (Tenerife).

Com hem comentat, la resta de resolucions o casos que poden trobar-se a la xarxes son a favor de l’administració de la vacuna com per exemple la Interlocutòria de 28 de juliol de 2021 del Jutjat de Primera Instància núm. 51 de Barcelona o la Interlocutòria de 15 de novembre de 2021 del jutjat de primera instància núm. 12 de Vigo.

En el cas de la resolució d’Oviedo, s’exposa que la menor de 12 anys va rebre una citació per vacunar-se en data 23/08/2021 i no va poder fer-ho, ja que el pare si va negar pels efectes adversos que pogués tenir la vacuna. Iniciat el procediment de jurisdicció voluntària per la mare per tal d’obtenir autorització judicial, la menor va ser escoltada en el procediment, manifestant que volia ser vacunada com la majoria dels companys de la seva classe i per estar més protegida davant la malaltia. En l’expedient judicial s’hi van aportar els informes metges de la pediatra de la menor i del metge forense, els quals incidien en que la menor es sana, no té al·lèrgies, ni patologies prèvies incompatibles amb la vacuna, tot i així, és finalment la jutge qui realitza una ponderació entre risc/benefici. Amb l’argument que els efectes adversos del vaccí són un risc menor que les conseqüències que pot causar la malaltia, es faculta a la mare per tal que sigui ella qui finalment prengui la decisió.

Fins al moment no ha transcendit cap resolució dictada per una audiència provincial, fet que contribuiria a establir-se un criteri definit tot i que com sempre en els assumptes de família el que preval és l’interès superior del menor i les seves circumstàncies concretes.

Autor del post Marc Trayter Vilagran, advocat. Foto del post obtinguda via Flickr