Despeses extraordinàries: una noció general.
Després d’un divorci, un dels aspectes que genera més dubtes i consultes en l’àmbit del dret de família és quina despesa provocada pel sosteniment dels fills es considera inclosa dins la pensió d’aliments i quina es considera com a despesa extraordinària, consideració que comporta una contribució addicional a la fixada en la pensió d’aliments. Fins i tot sovint apareixen dubtes sobre si alguna despesa que ha assumit un progenitor, realment pot considerar-se necessària amb el conseqüent dubte sobre si l’altre progenitor està obligat a contribuir-hi.
La naturalesa d’algunes despeses fa difícil saber on encaixar-les. Estem parlant de despeses com la quota de l’Ampa, la matrícula escolar en un centre privat, sortides a la neu, una assegurança mèdica o el carnet de conduir.
Quan sorgeix un dubte sobre la naturalesa d’una despesa, inicialment cal acudir a la literalitat de la sentència o conveni que regeix en el divorci, ja que no necessàriament en tots els casos la definició de què es considera ordinari i què extraordinari és idèntica, així com tampoc és idèntic què es va considerar com a despeses del menor incloses dins la pensió d’aliments.
En aquest sentit fem referència a la sentència del Tribunal Suprem de 15 d’octubre de 2014 que va s’ha pronunciat sobre una vella polèmica: si la matricula escolar, els llibres de text i el material escolar d’inici de curs són una despesa ordinària o extraordinària. El Suprem raona que totes les despeses d’inici del curs escolar són despeses necessàries per a l’educació dels fills, ja que sense elles no podria donar-se inici al curs escolar. A més, aquestes despeses encara que siguin anuals són periòdiques, previsibles i el seu cost pot estimar-se. De manera que essent despeses necessàries i previsibles cal que siguin incloses en la pensió d’aliments. Per contra seran despeses extraordinàries aquelles que, essent també necessàries, són imprevisibles i en conseqüència ni són periòdiques ni pot estimar-se el seu cost. Estem parlant de despeses com tractaments mèdics no coberts per la seguretat social, ortodòncies, ulleres, psicòlegs o sortides escolars obligatòries.
Però la casuística sobre les despeses extraordinàries ens porten a tractar un altre assumpte, aquelles despeses que no són imprescindibles i que poden considerar-se accessòries o complementàries. Són despeses com activitats extraescolars o viatges de fi de curs amb un cost molt gran. En aquest cas, cal l’acord entre els dos progenitors, sense que un pugui obligar a l’altra a assumir-ne el cost. Així i tot, hem d’especificar que si en el moment de fixar-se la pensió d’aliments el fill o fills en comú realitzen una o vàries activitats extraescolars, el cost d’aquestes activitats s’haurien d’incloure en la pensió d’aliments per tractar-se d’una despesa que ja s’està produint i que pot calcular-se com a despesa del menor.
Malauradament, la casuística sobre les despeses que comporta la criança d’un fill és tan amplia i els criteris sobre com qualificar una despesa tan variats, que sempre caldrà valorar el cas concret. En tot cas, a l’hora de redactar un conveni regulador de divorci és molt aconsellable detallar i posar quants més exemples millor sobre què es troba inclòs en la pensió d’aliments, què és una despesa extraordinària i què no, en quins casos serà necessari el consentiment d’ambdós progenitors i en quins no, i com s’efectuen les comunicacions entre els progenitors a l’hora d’exigir el pagament o d’efectuar la despesa controvertida.
Autor de l’article, Marc Trayter Vilagran. Advocat.