El Codicil
El codicil és un document notarial que complementa un testament fet prèviament, sigui afegint o modificant alguna cosa. Les formalitats previstes per atorgar un codicil són les mateixes que per un testament, si bé en un codicil no es pot nomenar ni excloure un hereu. Tampoc es pot nomenar un marmessor universal, per aquests aspectes caldrà realitzar un nou testament. La seva regulació es troba en els articles 421-20 i següents del Codi Civil de Catalunya.
Tot i que la institució del codicil és pot coneguda, aquesta també existeix o ha existit en altres ordenaments jurídics i en anglès rep el mateix nom ‘codicil’.
Residents estrangers a Girona o la Costa Brava.
És habitual que persones estrangeres que tenen una segona residencia a la Costa o bé passin la seva jubilació a Catalunya, tinguin patrimoni tant aquí com a l’estranger. També és habitual que aquestes persones ja hagin atorgat testament en els seus països d’origen. En aquest cas es planteja la conveniència de fer algun tipus de disposició testamentària pels béns situats a casa nostra atès que els tràmits necessaris per donar eficàcia a un testament estranger poden ser molt farragosos.
Tot i que és relativament habitual en aquest cas plantejar-se fer dos testaments, la meva opinió i experiència professional és que és més correcte realitzar a Catalunya un codicil disposant el que es cregui oportú en relació als béns que es troben aquí i es mantingui el testament estranger per la resta de béns. Fer dos testaments pot crear confusió i contradiccions entre les dues disposicions testamentàries.
El codicil és un tràmit senzill i ràpid, que comportarà un avantatge molt important per les persones a les quals s’ha llegat el patrimoni inclòs en el codicil. A més, podrà fer-se a qualsevol notaria i a doble columna en dues llengües, la del país en què s’atorga el testament i la llengua d’origen de qui atorga el codicil.
Autor de l’article, Marc Trayter i Vilagran. Advocat. Fotografia del post de Leandro Suarez via flickr
This Post Has 0 Comments