Els drets d’un vidu o vídua en una herència.
Quan tractem els drets del vidu o vídua en una herència, s’obren tot un conjunt de ventall de possibilitats que comprenen diferents supòsits, els principals els tractem a continuació.
Equiparació de cònjuge i parella de fet.
Actualment el codi civil de Catalunya equipara al cònjuge vidu a la parella de fet supervivent, d’aquí que al llarg de l’article ens referim contínuament als dos supòsits.
Successió intestada, usdefruit vidual.
En el supòsit que el causant hagi mort sense fer testament, s’obre el que es coneix com a successió intestada. Aleshores la llei estableix tot un conjunt de disposicions per suplir la manca d’instruccions dones pel causant en les seves últimes voluntats.
En la successió intestada hi han dos aspectes a tenir en compte en relació al cònjuge vidu o parella de fet supervivent. El primer aspecte és que si el causant morís sense fills o descendents d’aquests (art. 442.3 del Codi Civil de Catalunya), l’herència correspondria al cònjuge vidu o parella de fet supervivent. En aquest cas, els pares del causant mantindrien el dret a a llegítima.
Si el causant morís intestat i tingués fills, aleshores aquests serien nomenats hereus i el cònjuge vidu o parella de fet supervivent tindria dret a l’usdefruit universal de l’herència. L’usdefruit de l’herència implica que el vidu o vídua pot fer ús dels immobles però la propietat (nua propietat per ser precisos), correspon als hereus. Aquest usdefruit no té limit temporal, és a dir, és vitalici, i s’estén a tota l’herència, no només al domicili familiar. Si el cònjuge vidu o parella de fet supervivent ho preferís, la llei permet canviar aquest usdefruit vidual per una quarta part de l’herència més l’usdefruit de l’habitatge familiar.
Quarta vidual.
Si el causant hagués fet testament, aleshores caldrà estar al que aquest hagi disposat però el vidu o vídua com a mínim pot tenir dret a la quarta vidual. Usem el condicional, pot tenir dret, atès que aquest dret només opera si la fi de la convivència suposa una pèrdua notable del nivell de vida del vidu o vídua.
La quarta vidual consisteix en el dret del cònjuge vidu o parella de fet supervivent en reclamar fins a un màxim de la quarta part de l’herència pel cas que amb els béns propis o els que li puguin correspondre de l’herència no tingui recursos suficients per satisfer les seves necessitats.
El preàmbul del llibre quart del codi de Catalunya relatiu a successions exposa que seria paradoxal que el cònjuge vidu podés quedar en una situació pitjor que si el matrimoni hagués finalitzat per divorci. D’aquesta manera per tal d’entendre que vol dir la llei quan parla de que el vidu o vídua no disposa de recursos suficients per satisfer les seves necessitats s’estableixen criteris semblants als que s’estableixen per fixar la prestació compensatòria en cas de divorci. En concret, cal tenir en compte el nivell de vida que es gaudia durant la convivència, el patrimoni relicte, així com l’edat, salut i perspectives econòmiques del cònjuge vidu o parella de fet supervivent.
És important destacar que tan sols es disposa de tres anys des la mort del causant per reclamar la quarta vidual. Transcorregut aquest termini haurà prescrit aquest dret.
Autor de l’article Marc Trayter Vilagran, advocat. Fotografia del post via flickr
This Post Has 0 Comments