La llibertat de testar i el desheretament.

Sovint es planteja en la vida quotidiana sobre la possibilitat que algú no rebi res en herència o bé que algú, familiar o no, rebi la totalitat dels béns. És a dir, que ja sigui per un desacord familiar, per haver-se distanciat de la família o bé perquè es tem que un familiar o tercer capti la voluntat del testador en la seva vellesa, que en testament tot es quedi a mans d’una sola persona deixant a d’altres despullats de cap bé.

Per tal de resoldre aquest dubte, en primer lloc convé diferenciar que és la llibertat de testar i que és el desheretament.

Llibertat de testar: Una persona pot en vida fer el que cregui oportú amb els seus béns, per exemple, els pot donar íntegrament a qui vulgui però en el moment de fer testament no té aquesta llibertat. Segons quina sigui la legislació aplicable, la llibertat a l’hora de testar té més o menys limitacions. En el cas de Catalunya, el testador com a mínim ha de deixar una quarta part de l’herència a les persones que el Codi Civil de Catalunya constitueix com a llegitimaris. El testador lliurement podrà designar qui vulgui com a hereu per les ¾ parts del seu patrimoni però una quarta part anirà forçosament als fills del causant per parts iguals.

Desheretament: La llei preveu causes taxades i excepcionals per tal de privar a algú del seu dret de llegítima. El Codi Civil de Catalunya enumera cinc possibles causes en l’art. 451-17, la darrera d’elles (absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari) podria semblar poc exigent però ho és si tenim en compte que pel cas que la persona desheretada impugnés el desheretament per entendre que és injust, correspondrà a l’hereu provar que aquesta causa és aplicable. Atès que s’està demanant una prova excepcional, pel cas que algú en testament volgués desheretar a un dels seus fills, fora convenient que en el testament adjuntés algun tipus de document o indiqués algun tipus de prova pel cas que s’impugnés ja que el desheretament fet sense causa és ineficaç.

En síntesi, una persona sempre rebrà com a mínim la llegítima si es que hi te dret.