El pas de marxar de casa en un divorci.

Un dels moments més crítics d’una separació o divorci és el pas de marxar de casa. Sovint hi ha qui creu que traslladar-se del domicili familiar és un delicte d’abandonament de família, un error comú que no hauria de privar a ningú de separar-se. Tot i així, el dubte ja indica que és necessari, sobretot si hi han fills en comú, indicar a la ex-parella el nou domicili i tractar com seran les relacions familiars un cop consumada la separació. El delicte d’abandonament de família de l’art. 226 del Codi Penal queda reservat a qui incompleixi els seus deures legals d’assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar i a més, aquests familiars es trobin “necessitats”. No és el mateix marxar de casa, que desentendre’s de la família.

En el moment en que un dels dos ha de fer el pas de marxar de casa sovint aflora el “tacticisme”, pensant que la forma en que aquest pas es donarà pot comportar un avantatge pel que es queda, o una pèrdua de drets pel que abandona el domicili familiar. En aquest cas és aconsellable assessorament jurídic, no tan per la “tàctica” sinó per assegurar que no es donen situacions d’abús o de domini d’un membre de la parella sobre l’altre, i per assegurar que tot transcorre dins uns marges d’equilibri.

En el context d’una separació de mutu acord, el pas de marxar de casa no resulta problemàtic. En casos que hi ha fills en comú, des la experiència com a advocat crec que és aconsellable tractar prèviament com s’exercirà la guarda dels menors, com es contribuirà a les seves despeses i resoldre les qüestions patrimonials o econòmiques més bàsiques. Fer-ho contribueix a donar més estabilitat als fills i confereix més seguretat en la ruptura, ja que les incerteses poden crear angoixa, més tensió de la necessària i acostar-nos a un procediment contenciós innecessàriament.

En contextos de divorci contenciosos, de convivència més desgastada, pot ser necessari acudir amb urgència als tribunals per tal que el jutge atribueixi el domicili familiar a un dels cònjuges, ja sigui al que exercirà la guarda dels fills o al més necessitat. L’atribució del domicili familiar a un dels dos implica que és el jutge qui decideix qui marxa de casa, produint-se així un supòsit forçós d’abandonament del domicili familiar. En aquests casos, el procediment adequat és el de mesures provisionals prèvies a la demanda, un recurs previst en la llei, imprescindible en alguns casos, on legalment es preveu la celebració d’una vista transcorreguts 10 dies des la petició d’auxili judicial (art. 771.2 de la LEC). Malauradament, almenys a les comarques gironines, aquest termini s’incompleix flagrantment per saturació dels jutjats, evidenciant el desinterès dels poders públics en el dret de família. Per això, a més de la via judicial, caldrà conjuntament amb l’advocat esgotar totes les vies extrajudicials de resolució del conflicte.

Finalment, no és aconsellable canviar el pany de casa fins que judicialment no s’hagi atribuït el domicili familiar a un dels membres o fins que s’hagi signat un conveni regulador de divorci o guarda i custòdia, fer-ho amb anterioritat pot considerar-se una coacció.

Si necessites orientació legal o vols iniciar els tràmits d’una separació o divorci no dubtis en contactar! Truca o envia un WhatsApp al 619475337, també pots enviar un mail a marc@advocatgirona.cat.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, Advocat.

Foto del Post Patrick Marione via flickr