skip to Main Content
Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat

La custòdia compartida en nadons.

En els darrers anys l’avenç de la custòdia compartida com a sistema de guarda en casos de divorci o separació ha comportat l’aparició i evolució de nous dubtes o problemàtiques. Si bé fa uns anys els dubtes es situaven en si era favorable per un nadó establir un règim de visites amb pernoctes (donant per fet que amb menors de tres anys aquesta era una excepció), actualment els dubtes es plantegen en quan es pot implementar un sistema de custòdia compartida i si existeix una edat mínima, plantejant-se habitualment el dilema de la custòdia compartida quan el fill en comú és un bebè.

Per respondre a partir de quina edat es pot fixar un sistema de custòdia compartida o si existeix una edat mínima, ens trobem que no existeix una norma legal que ho reguli específicament. Novament haurem de recordar que en dret de família prima l’interès superior del menor i les circumstàncies de cada cas, que no existeixen solucions homogènies i que la custòdia compartida no és un repartiment matemàtic del temps ni de les pernoctes. Així doncs, un sistema de guarda progressiu i flexible, que estableixi un temps d’estada diferenciat segons el creixement maduratiu del fill en comú, on pare i mare comparteixin informació sobre el seu fill, acudeixin amb normalitat a l’escola bressol i a les consultes pediàtriques, pot considerar-se com un exercici conjunt de la responsabilitat parental sense necessitat de comptabilitzar pernoctes o calcular el temps d’estada amb cadascú.

Per tal de donar pautes, ens fem ressó del treball dels tècnics de l’EATAF (Equip d’assessorament tècnic en l’àmbit de família). Aquest equip com a tècnics a càrrec del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya presta assessorament judicial i recentment ha desenvolupat una aplicació anomenada EATAF-ORIENTA on s’efectuen recomanacions alhora de decidir judicialment sobre l’exercici de la guarda. S’estableixen períodes d’edat dels 0 a 6 mesos, dels 7 als 12 mesos, dels 12 als 24 mesos, dels 24 mesos als 36 mesos, de 3 a 4 anys, de 4 a 5 anys i a partir de 6 anys.

A l’hora d’establir recomanacions, els tècnics parteixen de la premissa que el nadó de 0 a 6 mesos identifica un progenitor com a cuidador primari, el qual ofereix més estabilitat i seguretat que l’altre progenitor. En aquesta situació i per aquesta edat de 0 a 6 mesos proposen un regim de visites que podria ser de 3-4 hores diàries o cada 2 dies, sense pernoctes. A partir d’aquí, la resta de recomanacions des del meu punt de vista destaquen per:

1.- Gestionar els temps d’estada de forma molt progressiva, introduint una pernocta setmanal al voltant dels 2 anys, fins progressivament arribar als 6 anys on s’aconsella que la separació amb qualsevol dels seus progenitors no sigui de més de 4 dies consecutius.

2.- No centrar tot aquest desenvolupament o progressió en el fet de si el bebè és lactant o no.

3.- Alertar obertament tan dels perills de que un progenitor no disposi de visites freqüents i regulars, com dels riscos d’introduir precipitadament les pernoctes o de que aquestes segons la maduresa del menor poden ser nocives si provoquen una separació excessiva en dies del cuidador principal.

Tot i així, cal deixar clar que aquestes recomanacions de l’equip tècnic no son vinculants i la jurisprudència, tot i que és molt variada i no resol sempre en un mateix sentit, sembla pronunciar-se per criteris més favorables per la custòdia compartida que les pautes que ofereix l’EATAF. En aquest sentit, la novetat és un posicionament tècnic sobre el dany que pot causar una custòdia compartida amb nadons que no tenen prou maduresa o el vincle suficient amb tots dos progenitors.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat. Fotografia via Flickr

Blog Advocat Girona

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top
× Contacta!