Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Atribució Del Domicili

L’atribució del domicili familiar: Qui es queda en el pis?

Una de les mesures més habituals en les sentències de separació, divorci o guarda i custòdia és l’atribució de l’ús del domicili familiar. En cas de manca d’acord, el Codi Civil de Catalunya estableix regles per determinar a qui correspon mantenir-se en el domicili familiar després de la separació. De forma preferent, el jutge ha d’atribuir el domicili familiar al cònjuge o progenitor a qui li correspongui la guarda dels fills. La norma confereix preferència a l’interès dels fills menors per sobre al dels seus pares, facilitant que continuïn residint en el mateix domicili tot i la separació, de manera que qui ostenti la guarda dels fills continuarà residint en el domicili familiar encara que no sigui el titular de l’immoble.

Com a segona premissa, en supòsits de custòdia compartida o en supòsits que no existeixin fills en comú o si aquests són majors d’edat, el jutge atribuirà l’ús del domicili familiar al cònjuge més desafavorit econòmicament. En aquest darrer supòsit, cal tenir present que l’ús del domicili familiar serà temporal, pel termini que es fixi en sentència i sempre que existeixi un desequilibri econòmic, entenent que és excepcional la situació en què el titular de l’immoble no pot gaudir de la seva propietat. Tot i així, la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona núm. 418/2013, de 31 de maig de 2013, tot i atribuir de forma provisional l’ús del domicili familiar, va estimar que no era necessari fixar un termini pel cas d’una senyora de 67 anys sense capacitació professional, atès que la seva situació econòmica era molt difícil que millorés. La Sala va creure oportú atribuir l’ús del domicili familiar «sense límit prefixat però amb subjecció a les causes legals d’extinció».

En la pràctica diària del dret, convé destacar quatre punts més:

1) En el moment de fixar la quantia d’una pensió d’aliments pels fills en comú o una prestació compensatòria, cal valorar com aportació la cessió de l’ús del domicili familiar per part del progenitor o cònjuge al qual li pertany l’immoble i no pot gaudir del seu ús ni obtenir-ne cap rendiment econòmic.
2) Pel cas de parelles de fet, el Codi Civil de Catalunya no efectua exactament les mateixes previsions. En concret, si el criteri per atribuir el domicili no és el de la guarda dels menors, s’haurà d’atribuir al titular de l’immoble. Tot sens perjudici que el convivent més desafavorit pugui sol·licitar una pensió d’aliments, extrem que si preveu expressament el CCC, o en supòsits de custòdia compartida.
3) En casos de convivència molt desgastada en què no es produeix la sortida del domicili familiar per cap dels dos membres de la parella, el procediment pel qual el jutge resol qui es manté en el domicili familiar i qui es veu forçat a abandonar-lo és el de mesures provisionals prèvies a la demanda de divorci.
4) Pel cas que el domicili familiar estigui gravat amb una hipoteca, poder llegir aquest post.

Foto de Jone Via Flickr

Este blog utiliza las cookies que vienen predeterminadas en Wordpress, de las cuales no se hace ningún uso que no sea de medición de audiencia. Aún así, en cumplimiento de la ley se hace este aviso, si continúa navegando está consintiendo las mencionadas cookies. CERRAR