Custòdia compartida: manutenció.

Amb l’avanç de la custòdia compartida s’obre tot un conjunt de dubtes i d’incidències sobre el sosteniment dels fills en comú i la seva manutenció. En primer lloc, és obvi que en existir diferents supòsits de custòdia compartida poden ser diverses les formes de contribuir al manteniment dels fills i, per tant, s’obre tot un ventall de possibilitats per fixar com es regularà la seva manutenció. En segon lloc, la preponderància que ha tingut fins ara un sistema de guarda monoparental ha consolidat una doctrina i pràctica diària en conceptes com la pensió d’aliments o les despeses extraordinàries que en un règim de custòdia compartida resten en revisió.

En aquest sentit ens fem ressò de la sentència de 26 de febrer de 2014 de la secció primera l’Audiència Provincial de Girona, en la qual tot i explicitar que existeixen diferents models per la manutenció dels fills, en considera un com a el més adequat. En aquest sistema de manutenció destaca la necessitat d’un compte corrent en comú i, a efectes divulgatius, destaquem els següents punts:

1.- Les despeses d’alimentació, oci i aquelles que per la seva naturalesa o quantitat no siguin rellevants (despeses farmacèutiques de petita quantia, material escolar d’escàs import i ocasional…) serà satisfet pel progenitor que ostenti la guarda en cada moment.

2.- En relació al menjador escolar, pel cas d’aquesta sentència, estableix que cada progenitor assumirà la despesa que li pertoqui en funció de si durant els dies de la seva guarda dina a casa o a l’escola.

3.- Es mantindrà un compte en comú per tal de satisfer totes les despeses dels fills, ja sigui domiciliant els corresponent rebuts, utilitzant targetes de crèdit o retirant diners en efectiu, si bé caldrà passar comptes amb l’altre progenitor. En aquest compte en comú els progenitors ingressaran una quantitat mensual per tal de cobrir activitats escolars, extraescolars, menjador escolar, vestit, matrícules, llibres, excursions, colònies, despeses mèdiques…

4.- Pel cas que apareguessin despeses no previstes i no existís saldo en el comte corrent, cal fixar en quin percentatge contribuirà cada progenitor en aquestes contribucions especials.

5.- Pel cas que les aportacions periòdiques impliquessin un saldo molt elevat comparat amb els càrrecs, els progenitors podran suspendre pel temps que acordin aquesta contribució fixe mensual.

6.- Si un dels progenitors decidís que el fill en comú realitzés una nova activitat extraescolar, esportiva o de lleure, sense el consentiment de l’altre, haurà de finançar íntegrament la despesa.

En un sistema de custòdia compartida la distinció entre despesa ordinària i extraordinària es dilueix fins a desaparèixer ja que seran satisfetes de la mateixa forma. Tot i així, en aquest sistema el debat es centra en quina mesura contribueix cada progenitor. Si els pares tenen una capacitat econòmica semblant, sense necessitat que sigui idèntica, contribuiran per igual fent la mateixa aportació cadascun. Però en el cas d’aquesta sentència, a on existien dues filles en comú que acudien a un centre educatiu privat amb un cost de 100 Euros mensuals, més una activitat de reforç d’una de les filles de 50 Euros, es van fixar les despeses de cada filla en 300 Euros mensuals. Pel sosteniment de cada filla es va acordar que el progenitor amb més ingressos, en aquest cas el pare, ingressés 180 Euros mensuals i 120 la mare. En relació a les contribucions especials s’acordà que es satisfacin en un 60% ell i un 40% ella.

Habitualment, si existeix un sistema de custòdia compartida no correspon fixar una pensió d’aliments. Tot i així, aquesta possibilitat és perfectament possible i adequada si existeix un desequilibri econòmic molt gran entre els pares i per distribuir les despeses dels fills en comú no és suficient variar els percentatges. Pots llegir més informació sobre la pensió d’aliments i la custòdia compartida en aquest post. 

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat.