El Delicte de negativa a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia.

Els delictes contra la seguretat vial són freqüents en els jutjats de guàrdia. Entre ells, un delicte relativament habitual és el de desobediència a l’autoritat per la negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia. En relació a aquest delicte comentem sis punts:

1.- Es castiga més negar-se a bufar que conduir begut.

La pena per negar-se a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia és superior a la pena prevista pel delicte de conducció sota els efectes de l’alcohol. En concret, la negativa a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia està penada de sis a dotze mesos de presó i d’un a quatre anys de retirada de carnet de conduir mentre que la conducció sota els efectes de l’alcohol està castigada amb la pena de presó de tres a sis mesos o de multa de sis a dotze mesos o la pena de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies i, en tot cas, retirada de carnet d’un a quatre anys. Com pot comprovar-se, ambdós delictes comporten sempre retirada de carnet però la pena privativa de llibertat prevista per la negativa és el doble que per la conducció sota els efectes de l’alcohol. Una altra diferència es troba en que per per la conducció sota els efectes de l’alcohol pot evitar-se la imposició d’una pena de presó però per la negativa a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia no. 

2.- Simular que no es pot bufar prou també és delicte.

La prova d’alcoholèmia feta mitjançant un etilòmetre exigeix bufar amb certa intensitat durant un temps determinat. Si tot i bufar, l’etilòmetre no pot medir el grau d’alcohol i l’agent considera que el conductor no bufa prou a consciència, estariem igualment davant d’un delicte. Tan es castiga la negativa expressa a no bufar, com la que es desprèn de la manca de voluntat a sometre’s a la prova d’una persona que es sotmet al test però intencionadament bufa malament, poc temps o amb poca intensitat.

3.- Conduir begut i negar-se a bufar són dos delictes diferents.

S’ha discutit discutit en la jurisprudència de les Audiències Provincials si pel cas que un conductor presentés signes evidents de estar sota els efectes de l’alcohol i a més es negués a sotmetre’s a les proves, si la condemna hauria de ser per un sol delicte de desobediència a l’autoritat per la negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia o a més s’hauria de condemnar per un delicte contra la seguretat en el trànsit per conduir sota els efectes de l’alcohol. Algunes audiències argumentaven que el delicte més greu absorbeix el de menys entitat ja que en realitat protegeixen el mateix bé jurídic, la seguretat en el trànsit, condemnant per un sol delicte. Tot i així, l’Audiència Provincial de Girona s’ha manifestat reiteradament (entre d’altres Sentència de 1 de juny de 2015 de la Secció 3a,) en que els dos delictes tenen àmbits de protecció separats, en un d’ells s’exigeix la conducció d’un vehicle mentre que per l’altre la manca de voluntat en realitzar una prova, preveient el legislador expressament que no realitzar aquesta prova constitueix un delicte. Per tant, l’Audiència de Girona té com a criteri consolidat que estem davant la comissió de dos delictes, un criteri que posteriorment ha estat confirmat pel Tribunal Suprem en la sentència de 28 de març de 2017 que també comentem a continuació.

4.- No bufar només en la segona prova també és delicte.

Com es sabut els agents en practicar les proves de detecció d’alcohol realitzen una primera prova, si es dona positiu es realitza una segona prova transcorreguts més de deu minuts de la primera. Pot succeir que algú bufi la primera prova però es negui a bufar a la segona (potser quan sap que ha donat positiu a la primera).

Ha sigut un punt discutit i debatut per les audiències provincials si negar-se a bufar només en la segona prova és també un delicte de desobediència als agents de l’autoritat, ja que amb la primera pot ser suficient per acreditar un delicte contra la seguretat en el trànsit i a més la segona prova és una garantia pel ciutadà que podria renunciar-hi. Tot i així el Tribunal Suprem per sentència de 28 de març de 2017 (en que no coincidien a favor tots els magistrats) ha deixat clar que negar-se només a la segona prova també és un delicte ja que sotmetre’s a les proves implica sotmetre’s a les proves tal com legalment s’han previst (bufant dos cops) i que la segona medició no és només una garantia pel ciutadà sinó també pel conjunt del sistema i no s’hi pot renunciar. 

5.- Negar-se a bufar en alguns casos pot ser una multa administrativa.

En alguns supòsits la negativa a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia no és un delicte sinó una sanció administrativa. El Reglament General de Circulació estableix quan un conductor està obligat a bufar:

• En un control d’alcoholèmia.
• Després d’un accident de trànsit.
• Quan existeixen símptomes evidents de que el conductor està sota els efectes de l’alcohol.
• Quan el conductor sigui denunciat per alguna infracció de trànsit.  

Negar-se a bufar fora d’aquest quatre supòsits és una falta administrativa.

6.- La negativa a sometre’s a les proves és delicte quan les proves són les legalment establertes.

El codi penal en el seu art. 383 especifica la punibilitat de la negativa quan el conductor es negui a “sotmetre’s a les proves legalment establertes per la comprovació de les taxes d’alcoholèmia”. L’Audiència Provincial de Girona, fidel a la tipicitat de l’article, considera que la referència a “les proves legalment establertes” que realitza el codi penal implica que l’etilòmetre utilitzat pels agents de l’autoritat ha d’estar homologat, en cas contrari, no existiria il·lícit penal. 

Autor de l’artícle, Marc Trayter Vilagran. Advocat. Fotografia del post de IceBone via Flickr