Jurisdicció voluntària: els desacords en l’exercici de la pàtria potestat o responsabilitat parental.

En el cas de pares separats pot resultar difícil prendre algunes decisions relacionades amb la guarda dels fills quan aquests són menors d’edats. Si no fos possible un acord entre els pares, la Llei de Jurisdicció voluntària estableix un procediment simplificat per tal que sigui el jutge qui finalment prengui aquesta decisió. Estem parlant de situacions de bloqueig, on el conflicte interparental després d’un divorci no permet que es prengui alguna decisió rellevant pel menor com per exemple:

Autoritzacions per viatjar a l’estranger.

Sovint hi han convenis o sentències de guarda i custòdia que estableixen que per tal que els fills menors puguin realitzar un viatge a l’estranger caldrà l’autorització de l’altre progenitor. Aquest viatges poden deure’s a la necessitat de conèixer la família extensa que viu a l’estranger, per la seva banda, l’oposició al viatge pot deure’s a indicis de que la intenció real és quedar-se a residir a l’estranger.

Tractaments mèdics, psicològics o terapèutics.

Els pares poden no coincidir en si és necessari un tractament psicològic o si determinat tractament farmacològic és imprescindible. A falta d’acord pot sotmetre’s aquesta decisió a un jutge.

El tipus d’educació que ha de rebre el menor.

Escollir l’institut, escola privada o pública, quin tipus de formació acadèmica o professional ha de rebre el nostre fill… pot resultar controvertit, especialment quan hi han costos associats.

La primera comunió.

La pràctica d’esdeveniments religiosos com ara la primera comunió, l’assistència a catequesis o, en alguns casos, garantir que el progenitor organitzador no exclourà a l’altre.

Canvis de residència, domicili o trasllats del menor.

En aquests cas, pot ser confusa l’elecció d’un procediment de modificació de mesures o un expedient de jurisdicció voluntària, ja que el canvi de domicili del menor pot implicar també la necessitat de canviar el sistema de guarda.

L’autorització per obtenir el passaport.

Actualment per tal que un menor pugui obtenir el passaport cal el consentiment dels dos pares. Si un d’ells és negués a prestar-lo, es pot sol·licitar al jutge que esmeni la falta de consentiment d’un progenitor.

En síntesi, el procediment de jurisdicció voluntària pot ser escaient en casos de desacord en l’exercici de la pàtria potestat que justifiquin una intervenció judicial.

Característiques de l’expedient de jurisdicció voluntària:

1.- El procediment s’iniciarà mitjançant un escrit davant del jutge, exposant i argumentant la petició que es realitza. En aquest moment inicial no és obligatòria l’assistència d’advocat i procurador, però si que ho serà si hi ha oposició.

2.- Al tractar-se de menors d’edat, intervindrà el Ministeri Fiscal en representació de l’interès públic del menor.

3.- Si el menor és major de 12 anys haurà de ser escoltat pel jutge.

4.- Admesa la sol·licitud d’expedient de jurisdicció voluntària, es citarà a l’altre progenitor i es convocarà a les parts a una vista. El jutge, a instància de part o d’ofici, podrà practicar les proves o diligències que estimi necessàries per resoldre la sol·licitud.

5.- La decisió final presa pel jutge es pot recorre en Recurs d’apel·lació.

Aquest procediment és un instrument més en dret de família per tal de resoldre problemàtiques comunes entre pares separats, en tot cas, sempre caldrà esgotar abans qualsevol possibilitat de resolució extrajudicial, ja sigui una mediació, el diàleg entre advocats o qualsevol camí que pugui evitar que sigui un tercer qui acabi prenen les decisions sobre els nostres fills.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, Advocat.

Foto del post extreta via Flick.