skip to Main Content
Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Què és un delicte lleu?

Què és un delicte lleu?

D’acord amb el Codi Penal són Delictes Lleus els que tenen una pena també qualificada com a lleu. Estem parlant de penes com per exemple multa de fins a tres mesos o treballs en benefici de la comunitat de fins a trenta dies. El detall complert de totes les penes previstes com a delicte lleu es troben en l’art. 33.4 del Codi Penal i, en cap cas, s’hi troben penes de presó.

Els Delictes lleus, anteriorment coneguts com a Faltes, són una categoria de delicte que per la seva pena i enjudiciament permeten una diferenciació molt clara de la resta de delictes. La menor entitat penal dels delictes lleus provoquen una sèrie de característiques que cal conèixer, les més destacades són les següents:

Es jutgen en el Jutjats d’Instrucció.

Els delictes lleus s’enjudicien al Jutjat d’Instrucció o de Violència de Gènere del lloc on han succeït els fets. És a dir, en un jutjat de proximitat.

Citació directe a judici.

Un cop uns fets són qualificats com a Delicte lleu, ja pot celebrar-se judici sense necessitat d’instruir una causa penal. En conseqüència, és habitual que una persona denunciada per un delicte lleu sigui citada directament a un judici. En la citació, la persona denunciada hauria de rebre per escrit un resum dels fets denunciats i l’advertiment de que al judici haurà de comparèixer amb els mitjans de prova que consideri oportuns (documents, testimonis…).

Es pot anar amb advocat o sense.

Habitualment no és obligatòria l’assistència d’advocat. Tot i així, l’art. 967.1 de la Llei d’Enjudiciament Criminal estableix que en els judicis en els quals es vegin delictes lleus que portin aparellada una pena de multa amb un límit màxim de com a mínim 6 mesos de multa, serà necessària l’assistència d’advocat i procurador. Són nombrosos els supòsits de delictes menys greus que, per tenir una pena mínima de 3 mesos de multa, s’han degradat a delicte lleu d’acord amb l’art. 13.4 del Codi Penal. D’una forma enrevessada, s’acaba deduint que en funció de la possible pena l’assistència d’advocat i procurador serà obligatòria o potestativa. Alguns autors de doctrina científica no han dubtat en qualificar aquests supòsits d’error involuntari del legislador, tot i així, encara no s’ha modificat l’art. 967.1 de la LECrim.

En els casos de delictes lleus d’amenaces, lesions o de maltractament d’obra no és obligatori acudir amb advocat. En canvi, per exemple, si ho serà en els delictes lleus d’usurpació de bé immoble (ocupes).

Prescripció i antecedents penals.

El termini de prescripció d’un delicte lleu és d’un any i la cancel·lació dels antecedents penals es produeix 6 mesos després d’haver-se complert la pena, sempre i quan no s’hagi delinquit novament.

La naturalesa dels fets i la menor entitat penal de les penes, sovint provoquen que l’assistència d’un advocat per aquest tipus d’assumptes sigui desproporcionada econòmicament. Tot i així, en alguns casos l’assistència de lletrat és francament aconsellable, en primer lloc, pel fet que una sentència condemnatòria comporta antecedents penals. En segon lloc, que els fets puguin qualificar-se com a «lleus», no vol dir que per les persones que es troben immerses en un procediment d’aquest tipus l’experiència no sigui difícil o angoixant. En aquest casos, es aconsellable rebre l’assessorament d’un lletrat, valorar conjuntament la correcció dels tràmits judicials que s’estan portant a terme i plantejar com afrontarem el judici, ja sigui amb assistència lletrada o sense.

Autor de l’article: Marc Trayter i Vilagran. Advocat.  Fotografia de J. Julien via Flickr

Blog Advocat Girona

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top
× Contacta!