Pensió d’aliments: existeix algun càlcul?

Fruit d’un divorci, separació o extinció de parella de fet en el qual hi han fills menors d’edat implicats, sorgeix recurrentment la problemàtica de la contribució econòmica dels progenitors al sosteniment dels fills en comú. És habitual rebre la consulta de si existeix algun càlcul per determinar l’import de la pensió d’aliments o bé directament es pregunta quant s’ha de pagar. El cert és que en la llei no es troba cap fórmula matemàtica per fixar un import, tot i que entre el Codi Civil de Catalunya i la jurisprudència sí que s’estableixen uns criteris per determinar la pensió d’aliments.

Cal valorar la capacitat econòmica de qui ha de pagar la pensió i les necessitats dels fills que han de rebre els aliments.

D’acord amb l’art. 237-9 del Codi Civil de Catalunya “la quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l’alimentat i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona o les persones obligades a prestar-los.”
A més d’aquest equilibri entre la capacitat econòmica de qui ha de pagar i les necessitats específiques que pugui tenir el fill (ensenyament privat, ortodòncies, activitats extraescolars, discapacitat…), altres elements rellevants poden intervenir en la fixació de la pensió d’aliments com ara l’atribució de l’ús del domicili familiar quan és propietat d’ambdós progenitors. En aquest cas, cedir l’ús de la meitat indivisa a la exparella és una forma de contribuir al sosteniment del fills en comú que s’ha de tenir en compte en el moment de fixar la pensió d’aliments aminorant-ne l’import. També és rellevant si existeix una custòdia compartida o bé s’ha atribuït la guarda a un dels dos progenitors. En aquest article tractem un supòsit de guarda monoparental (s’ha atribuït la guarda i custòdia en exclusiva al pare o a la mare), mentre que el supòsit de custòdia compartida el tractem específicament en el següent: “La pensió d’aliments i la custòdia compartida”.

És aconsellable calcular totes les despeses que comporta la criança dels fills.

Per determinar els mitjans econòmics de qui ha de pagar la pensió d’aliments cal tenir informació: professió, lloc de treball, propietats, productes d’estalvi o inversió… Habitualment es sol tenir informació sobre aquests aspectes de qui ha estat la teva parella, de no disposar de cap tipus de documentació econòmica, caldrà valorar la possibilitat d’un procediment contenciós.

Per determinar les despeses dels fills pot realitzar-se un càlcul sumant totes les activitats extraescolars, despeses d’educació com material escolar, llibres de text, quota de l’AFA, alimentació, vestit… Tenir una idea clara de quines són les despeses dels fills ajuda a planificar la vida econòmica després del divorci i a fixar més motivadament la pensió d’aliments. 

La pensió d’aliments pot fixar-se de mutu acord, sinó haurà de fixar-se judicialment.

Per tal d’arribar a la concreció d’una quantia determinada en concepte d’aliments, en primer lloc cal apel·lar al possible acord entre progenitors, ja que aquests són lliures d’establir els acords que creguin oportuns en relació a les mesures que han de regir després de la seva ruptura de parella. A manca d’acord, el Consell General del Poder Judicial va elaborar una eina per tal que en la determinació d’una xifra la controvèrsia sigui la menor possible. En concret, es va crear al juliol de 2013 una aplicació informàtica que segons unes variables (sistema de guarda, ingressos de cada progenitor, nombre de fills i lloc de residència) calcula quin és l’import que s’hauria de satisfer en concepte de pensió d’aliments. Utilitzem el condicional ja que la mateixa aplicació indica el seu caràcter orientatiu i no vinculant pel jutge. A més cal tenir present que en alguns casos un o ambdós progenitors poden no ser transparents en els seus ingressos (empresaris, autònoms o economia submergida), de manera que igualment caldrà discutir quina és la capacitat econòmica real dels progenitors.

Sí que ha tingut més seguiment l’aplicació del mínim vital, la quantia que es considera la mínima a pagar. Sovint aquest mínim fixat en la jurisprudència de les audiències provincials és la referència més pràctica per fixar un import, tal com expliquem en l’article: “Pensió d’aliments: Quina és la quantia mínima?”.

Pensió d’aliments i despeses extraordinàries.

També cal tenir present alhora de fixar l’import d’una pensió d’aliments quins conceptes o despeses s’entendran com a despeses extraordinàries, ja que alguns conceptes poden incloure’s o no dins la pensió d’aliments. Tant pot fixar-se una pensió d’aliments baixa i un concepte de despeses extraordinàries molt ampli, com a la inversa, una pensió d’aliments alta i unes despeses extraordinàries molt reduïdes.  D’aquí la importància de detallar quines són les despeses reals del menor i de detallar el concepte de despesa extraordinària, posant exemples si és necessari de què no es troba inclòs en la pensió d’aliments, tal com aconsello en el següent article: “Despeses extraordinàries: una noció general”. 

Autor de l’article, Marc Trayter i Vilagran. Advocat. Fotografia del post de Toroide via Flick