Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Tres Notes Sobre Fiscalitat En Cas De Divorci
Foto de 401(K) 2012 via Flickr (CC BY-SA 2.0)

Cinc notes sobre fiscalitat en cas de divorci (IRPF).

Fruit d’un divorci, separació o extinció d’una parella de fet, es produeixen una sèrie d’efectes de contingut econòmic que tenen transcendència fiscal. A continuació resumim uns primers aspectes bàsics que cal tenir en compte en les declaracions de IRPF:

1.- Guarda i custòdia.

Aquell dels dos progenitors que tingui atribuïda en exclusiva la guarda i custòdia dels fills en comú, podrà aplicar el mínim per descendent. Mentre que en supòsits de custòdia compartida, aquest mínim s’haurà de repartir entre els dos progenitors.

2.- Pensió d’aliments a favor d’un fill.

Caldrà distingir entre qui satisfà la pensió d’aliments de qui la rep.

Qui paga l’import d’una pensió d’aliments fixada per sentència, ja sigui contenciosa o de comú acord, no podrà reduir la base imposable però sí que podrà tenir un estalvi fiscal. En concret, respecte l’import de la pensió d’aliments s’aplica un gravamen diferent  que en  la base liquidable general, sempre que l’import de dita pensió sigui inferior a la base liquidable general.  La casella prevista en la declaració de renta per aquest cas és la 527

Qui rep l’import d’una pensió d’aliments fixada per sentència no ha de declarar aquest import ja que es troba exempt.

Pel cas que la pensió d’aliments no sigui en favor d’un fill sinó per exemple d’un familiar o cònjuge, el règim fiscal és el mateix que per la pensió o prestació compensatòria.

3.- Pensió compensatòria o prestació compensatòria.

Es tracta d’aquella contribució econòmica que realitza un cònjuge en favor de l’altre per tal d’evitar que la crisi familiar produeixi un empitjorament en el seu nivell de vida.

Qui paga una prestació compensatòria pot reduir la base imposable de la seva declaració de renda, sense que dita base pugui resultar negativa com a conseqüència d’aquesta reducció. Si hi hagués romanent, podrà reduir-se de la base imposable de l’estalvi, que tampoc podrà resultar negativa. A més haurà d’indicar qui és el receptor de la prestació (caselles 486, 496 i 507).

Qui rep una prestació compensatòria ha de declarar aquest import en la seva declaració anual de IRPF com a rendiment de treball.

4.- Compensació econòmica per raó del treball.

El règim de separació de béns contempla la compensació econòmica. Aquesta figura intenta pal·liar el desequilibri econòmic que s’hagués pogut generar al llarg del matrimoni fruit d’un enriquiment injust d’un cònjuge en perjudici de l’altre. 

Actualment el criteri d’Hisenda és que el perceptor de la compensació econòmica no ha de tributar per aquest concepte i que el pagador de la compensació no pot reduir la seva base imponible. Així es desprèn de la Resolución Vinculante de Dirección General de Tributos, V1913-17 de 18 de Julio de 2017.

5.- Divisió dels béns en comú.

Si els cònjuges tenen béns immobles de titularitat compartida, les operacions que es facin per tal de que les propietats constin a un sol titular comporten tota una sèrie de tràmits i despeses. En el cas de l’IRPF, el cònjuge que percep una quantitat econòmica per la transmissió del 50% d’una propietat, pot generar un guany patrimonial tributable. 

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat.

Blog Advocat Girona

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies