Custòdia compartida per setmanes alternes.

Sovint s’associa la custòdia compartida a una distribució del temps per setmanes alternes, és a dir, que les estades dels fills en comú siguin d’una setmana sencera amb un progenitor i la següent amb l’altre, produint-se el canvi de guarda habitualment a l’entrada o sortida de l’escola.

Si bé és cert que aquest sistema garanteix una distribució del temps totalment igualitària entre pare i mare, aquesta forma d’exercir la custòdia compartida no necessàriament és la més beneficiosa pels fills, en especial si aquests són petits. Per això ens referim a la Sentència núm. 58/17, de 2 de febrer de 2017, de la secció primera de l’Audiència Provincial de Girona que expressament manifesta que un nen de 5 anys és massa petit per estar una setmana sencera sense veure el seu pare o mare. El jutge de primera instància va acordar un sistema de custòdia compartida per setmanes alternes, extrem que va ser objecte de recurs, argumentant el recurrent que era un lapse de temps massa llarg pel menor de 5 anys sense veure al seu pare o mare. L’Audiència va estimar aquesta petició amb claredat, tot i mantenir un sistema de custòdia compartida per setmanes alternes, va establir que el menor dormís una nit amb el progenitor que aquella setmana no li pertoqués la guarda. A manca d’acord, aquesta pernocta intersetmanal seria els Dimecres. 

Crec que és pacífic que amb nens de 5 anys, fins i tot de més edat, no és idoni exercir la custòdia compartida per setmanes alternes a no ser que es prevegi un dia intersetmanal d’estada amb l’altre progenitor (que pot ser passant la nit o bé gaudint de la seva companyia una o dos tardes quan les activitats extraescolars ho permetin). En cada cas s’haurà de valorar si és més favorable un sistema de 2+2+3, és a dir, els fills alternen 2 dies consecutius entre setmana amb cada progenitor i posteriorment el cap de setmana iniciant-lo en Divendres, o bé qualsevol altre sistema que aconselli la dinàmica familiar, mentre aquest confereixi estabilitat al menor i una distribució del temps que permeti a qualsevol dels pares tenir un vincle autèntic amb els seus fills.

Autor de l’article, Marc Trayter i Vilagran. Fotografia via Flickr