Dret a l’oblit. Sentència del TS de 15/10/2015
El Tribunal Suprem en la seva darrera sentència de 15 d’octubre de 2015 s’ha pronunciat sobre el dret a l’oblit digital. En el cas concret, unes persones que als anys 80 varen ser condemnades per tràfic de drogues van comprovar com en l’actualitat, si entraven els seus noms a la barra de Google, apareixia en primer lloc una notícia d’un diari digital relativa a aquells successos que havien quedat molt endarrere en el seu passat però que quedaven al descobert en l’actualitat, tant pel públic en general com pels xafarders.
Actualment, la implantació dels diaris per internet comporta que les notícies es troben digitalitzades i les dades que s’hi contenen són visibles als buscadors. De manera que si en la premsa escrita una notícia queda en l’oblit amb el transcurs del temps, a la xarxa ens trobem que aquest oblit queda en mans dels algoritmes de Google els quals poden continuar posicionant el nom d’una persona al costat d’una notícia, fotografia o comentari indefinidament, com si la informació fos vigent quan en realitat poden haver passat més de 20 anys com és el cas que analitza el Suprem.
En aquest cas, el Suprem ha valorat la responsabilitat dels editors de les pàgines Web que tracten aquestes dades personals i l’exercici del dret a la llibertat d’informació que també s’exerceix consultant les hemeroteques digitals. Per una altra banda, ha valorat el dret a l’honor i a la privacitat de les persones afectades, així com la protecció de les seves dades personals.
El Suprem ha raonat que ‘el dret a l’oblit digital’ no implica construir-se un passat a mida a la xarxa, ni escollir quins fets considerats negatius cal excloure dels resultats dels buscadors però raona que quan una informació és perjudicial i resulta obsoleta, els responsables de les hemeroteques han de prendre les mesures tecnològiques adequades per tal que aquestes informacions no quedin al descobert dels buscadors. Ara bé, aquestes mesures no impliquen que s’eliminin de la notícia les dades personals, ni que els buscadors interns de l’hemeroteca hagin d’excloure aquestes dades ja que es considera que això suposaria un restricció excessiva del dret a la informació.
