La seguretat o inseguretat jurídica. Quan qui ‘falla’ és l’alt tribunal.
Pocs conceptes són tan repetits i importants com el de seguretat jurídica. Qualsevol ciutadà, empresa o professional té necessitat de conèixer quines conseqüències pot tenir l’incompliment d’una norma, quina protecció li proporciona la llei davant tercers o en defensa dels seus béns materials i/o jurídics o, simplement, que ha de realitzar per complir amb la legislació.
En la meva modesta opinió, la major contribució a la inseguretat jurídica sens dubte prové de determinats ‘errors’ d’alts tribunals. En concret, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 9 maig 2013 va declarar abusiva l’anomenada clàusula sòl inserida en els contractes d’hipoteca. El tribunal va utilitzar un sil·logisme per declarar nul·la la clàusula beneficiant milers d’hipotecats però sense l’obligació del banc de restituir els diners cobrats de més a resultes d’una clàusula que mai no s’hauria d’haver aplicat. Sens dubte, la sentència pot atendre a criteris d’interès general si és que l’interès general és salvar bancs i no a persones, també pot atendre a qüestions d’equitat ja que no era tan clar que la clàusula fos nul·la per això pot ser més proporcionat i suficient la inaplicació de la clàusula sense devolució del cobrat de més. Però el que és evident és que atenent a criteris de seguretat jurídica, un cop la clàusula és declarada abusiva i nul·la, la conseqüència prevista inequívocament en l’ordenament jurídic és la restitució a la situació anterior a l’aplicació d’una clàusula que per ser nul·la, mai no s’hauria d’haver aplicat. En el cas que ens ocupa, la devolució dels diners cobrats de més. La llei recull amb claredat l’efecte retroactiu de la declaració de nul·litat d’una clàusula, cosa que al ‘fallo’ del Tribunal Suprem no es recull.
D’acord amb el que he exposat, amb bona fe i confiant en les resolucions del Tribunal Suprem, hauríem de pensar que els casos que es fallin amb posterioritat a aquesta sentència haurien d’eliminar la clàusula del contracte d’hipoteca sense devolució dels diners cobrats de més pel banc en concepte d’interessos. Error. Han estat molts els tribunals inferiors que aplicant la llei i el sentit comú, sí que han declarat nul·la la clàusula sòl i han condemnat al banc a tornar els diners cobrats de més. Els tribunals inferiors estan carregats de raó i arguments en les seves sentències tot i la dictada anteriorment pel seu superior. Potser el Tribunal Suprem quan va emetre la seva decisió no va calibrar bé que no hi ha res mes atemptatori a l’ordre públic que minar el principi de seguretat jurídica i posar-nos en situacions compromeses dilucidant si l’interès general està en auxiliar hipotecants o hipotecats.
Recentment, el Consell General del Poder Judicial ha publicat unes taules orientadores per determinar les pensions d’aliments per fills immersos en processos de família, llegeixo amb atenció que un dels motius per a aquest treball és ‘Augmenta la seguretat jurídica i facilita els acords’. Sens dubte, si és previsible quina quantitat en concepte de pensió d’aliments hauré de pagar, potser no sigui necessari arribar a un judici per aquest concepte. En farem un seguiment per veure si el propòsit s’acompleix ja que de moment l’anhelada seguretat jurídica es persegueix, però al final s’escapa.
