skip to Main Content
Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat

L’assistència

Pel cas d’una persona major d’edat que necessiti ajuda d’altres persones per gestionar els seus assumptes o, dit d’una altra manera, no és capaç de governar-se per si mateixa ni tampoc administrar el seu patrimoni, per tal de prestar-li aquesta ajuda o suport pot legalment nomenar-se una o més persones que l’assisteixin. Es tracta de prestar un suport o ajuda a una persona amb discapacitat per tal que pugui exercitar els seus drets sense patir perjudicis i gaudir d’igualtat de condicions amb les altres persones. Actualment a Catalunya aquesta persona que presta suport a una altra amb discapacitat s’anomena assistent.

El decret llei 19/2021 de 31 d’agost de la Generalitat de Catalunya estableix un nou règim on, per les persones majors d’edat, reemplaça les tuteles, curateles i pàtria potestat prorrogada o rehabilitada per l’assistència. Conjuntament amb canvis en la legislació estatal, es posa fi a les incapacitacions judicials, tot establint-se un sistema de provisió de suports per l’exercici de la capacitat jurídica.

Paper dels fills, germans, marits o pares d’una persona amb discapacitat

La llei permet que sigui la mateixa persona amb discapacitat qui pugui nomenar un assistent, però també permet que siguin els seus fills, marit o muller, germans o pares qui puguin promoure un procediment judicial per regular aquesta assistència, que com dèiem, és la forma legal en que una tercera persona pugui gestionar els seus assumptes davant la impossibilitat que la mateixa persona interessada pugui fer-ho, ja sigui per patir alzheimer, comptar amb una edat molt avançada que comporta deteriorament cognitiu o, tot i ser una persona jove, patir una discapacitat intel·lectual que aconsella una ajuda o suport. En el cas de persones de la tercera edat, amb anterioritat se’ls nomenava un tutor o curador. En el cas de persones que tot just havien complert la majoria d’edat, se’ls prorrogava o rehabilitava la pàtria potestat als pares. Com deiem, actualment a tots aquests casos cal nomenar-los un assistent, amb l’abast i condicions que cada cas requereixi.

Respecte als drets, voluntat i preferències de la persona.

El canvi legal respon a una nova manera d’entendre la dignitat de la persona i els seus drets, aquesta vegada des de una òptica de drets humans gràcies a la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de Nova York aprovada el 13 de desembre de 2006 per la Assemblea General de Nacions Unides.

La persona que assisteixi a una altra ha de respectar la voluntat i preferències de la persona assistida, així ho estableix l’art. 226.1-4 del Codi Civil de Catalunya. L’assistent, en tan que pugui, haurà de prendre les decisions comptant amb la persona assistida i la seva voluntat, prestant-li suport per tal que sigui la pròpia persona assistida qui estigui exercitant els seus drets amb l’ajuda d’un altre.

L’assistent s’erigeix com un instrument per exercitar els propis drets quan alguna circumstància ens impedeix poder fer-ho per nosaltres mateixos.

La persona o persones que prestin aquesta assistència poden ser nomenades dins d’aquest nucli familiar més directe i, en tot cas, aquests tenen dret a que se’ls escolti abans de prendre cap mesura de suport.

Designació notarial o judicial de l’assistent.

La nova reforma avança en la desjudicialització dels mecanismes de suport a les persones amb discapacitat, no tan sols pel col·lapse endèmic de l’administració de justícia sinó també pel trastorn que suposa la intervenció judicial en l’entorn familiar quan cal proveir mecanismes legals per protegir a una persona d’abusos, influències indegudes o dotar-la d’eines per tal que el seu patrimoni continuï administrant-se correctament.

El Codi Civil de Catalunya preveu tan la designació judicial com notarial de l’assistent, arts. 226.2 i .3. La diferència notable és que en el cas notarial es la pròpia persona qui en previsió o apreciació d’un situació en que pot necessitar suport designa la persona i els límits de l’assistència, establint per ell mateix regles sobre el funcionament o supervisió del mecanisme de suport.

Salvaguardes o mesures de control.

Tan en la convenció de Nova York com en els textos legals vigents a Catalunya es posa èmfasi en la necessitat d’establir salvaguardes o mesures de control per evitar que les persones amb discapacitat siguin objecte d’abusos, influències indegudes o conflictes d’interessos. Tan en la constitució judicial com notarial d’una assistència cal establir mesures de control, si bé aquestes no venen determinades legalment sinó que en cada cas caldrà establir les més adients. Mesures de control poden ser la necessitat de l’assistent de retre comptes, la impossibilitat de vendre béns immobles sense autorització judicial o de terceres persones, supervisió judicial o d’institucions…

Nul·litat dels actes de la persona assistida.

Els contractes, documents que es signin o actes jurídics en general que s’efectuïn sense l’assistent quan la seva intervenció és necessària segons la mesura adoptada judicialment o notarialment d’assistència, poden ser anul·lats en el termini de 4 anys. Així ho estableix l’art. 226-5 del Codi Civil de Catalunya sobre la ineficàcia dels actes de la persona assistida que dona la possibilitat a l’assistent o a la mateixa persona assistida d’instar la nul·litat si fos necessari.

Fi de les incapacitacions judicials, els expedients de jurisdicció voluntària.

El canvi sofert en la legislació implica també un canvi processal i la fi de les incapacitacions judicials. Inicialment, les mesures de suport que s’estableixin judicialment són adoptades mitjançant un expedient de jurisdicció voluntària (art. 42 Bis de la Llei 15/2015 de jurisdicció voluntària), un procediment senzill en el qual les parts poden intervenir sense advocat ni procurador. Si el jutge constata un acord entre totes les persones intervinents i no existeix cap obstacle, dictarà una resolució establint les mesures de suport escaients al cas. Si consta oposició entre les persones que han d’intervenir o bé per alguna altra causa no és possible establir aquestes mesures, aleshores caldrà seguir el procediment establert en la llei d’enjudiciament civil sobre l’adopció de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat (arts. 756 i ss.), on qui vulgui ser tingut en compte com a part haurà de ser representat per advocat i procurador.

Inscripció al Registre Civil.

Tan les resolucions judicials que estableixen mesures de suport per les persones amb discapacitat com les escriptures notarials que tenen la mateixa finalitat, s’han d’inscriure al Registre Civil.

Autor del post Marc Trayter Vilagran. Advocat 2513 ICAG

Back To Top