Pensió d’aliments: Fins quan s’ha de pagar?
Tan important com la quantia de la pensió d’aliments és el període d’anys en què aquesta s’haurà de pagar. La majoria d’edat del fill no implica que s’extingeixi la pensió d’aliments sinó que aquesta s’extingeix amb l’emancipació, un concepte difús en l’actualitat. Segons informa el diari El País, el 80% dels joves espanyols menors de 30 anys viu amb els seus pares, de manera que sembla que l’emancipació dels joves està molt lluny dels 18 anys i, en conseqüència, la pensió d’aliments perdura més del que semblaria lògic.
La convivència de fills i pares un cop assolida la majoria d’edat es pot deure a diferents factors: impossibilitat de costejar-se una habitatge propi, una formació universitària o professional que finalitza més tard que abans, un atur juvenil crònic que lamentablement supera el 50%, a factors culturals d’arrelament a la família o a l’aparició dels ni-ni.
D’acord amb la Sentència de 8 d’octubre de 2012 de l’Audiència Provincial de Girona, en cas de divorci, el progenitor amb qui convisqui un fill major d’edat que no disposi d’ingressos propis podrà sol·licitar una pensió d’aliments a l’altre progenitor. Aquest dret finalitzarà quan el fill tingui vida independent o independència econòmica. Per tant, pel cas que un fill major d’edat convisqui amb un dels progenitors però tingui ingressos derivats del seu treball aquest haurà de contribuir a les despeses familiars (art. 236-22 CCC). Per contra, si el fill major d’edat es troba encara en període de formació i manté un rendiment regular, es mantindrà la vigència de la pensió d’aliments.
El dubte es planteja amb els anomenats ni-ni, aquell perfil de jove major d’edat que conviu amb els seus pares i que ni estudia ni treballa o bé estudia però tan sols formalment. L’anterior sentència explicita que la definició legal del dret d’aliments a Catalunya inclou expressament les despeses de formació un cop assolida la majoria d’edat. D’aquesta menció expressa s’extreu que a l’extingir-se amb la majoria d’edat la pàtria potestat, només subsisteix l’obligació de prestar aliments per les despeses derivades de la continuació dels estudis. Tot i així, atès que en la pensió d’aliments regeix el binomi necessitat-possibilitat, és a dir, un equilibri entre les necessitats dels fills i les possibilitats del progenitor que ha de contribuir, per tal de concedir o no una pensió d’aliments caldrà estar igualment al cas concret: la capacitat econòmica del progenitor i la situació del fill.
En una altra Sentència de l’Audiència Provincial de Girona de 20 de març de 2013, trobem més raonaments. La concessió d’una pensió d’aliments no es sustenta en si s’han finalitzat els estudis o no, sinó en la necessitat dels aliments. En la sentència s’explicita que pot cessar l’obligació de prestar aliments en la seva totalitat quan la necessitat deriva de la mala conducta de l’alimentista o de la seva falta d’aplicació al treball. Però considera no acreditada aquesta condició en un jove de 20 anys que no treballa atès que són plenament conegudes les dificultats per trobar treball pels joves d’aquesta edat, amb un atur juvenil que supera el 50%.
Autor, Marc Trayter Vilagran. Advocat.
Moltes gràcies!
La informació sobre la pensió d’aliments esta Molt be Gràcies bon Fin de Setmana,,,