Coronavirus: multes per saltar-se el confinament.

Espanya és un dels estats que més multen per saltar-se el confinament imposat pel Covid-19 o Coranavirus. En canvi, el suport jurídic per imposar aquestes multes és del tot discutible i és un indicador de la inseguretat jurídica que és viu en aquest estat. Són molts els juristes que opinen que moltes denúncies posades pels agents de l’autoritat no finalitzaran amb una sanció.

El problema d’origen es troba en que el Real decret 463/2020 de 14 de març que estableix l’estat d’alarma imposa restriccions de moviment a la ciutadania però no preveu un regim sancionador específic. El govern espanyol senzillament s’ha remès a una altra llei, la llei orgànica de Seguretat ciutadana 4/2015 coneguda com a llei mordassa, per individualitzar les sancions corresponents per incomplir el real decret de l’estat d’alarma.

Possible nul·litat de les multes del confinament.

En aquest context, el 2 d’abril l’advocacia de l’estat va realitzar un informe que intentava posar ordre a una disparitat de criteris existents entre la pròpia advocacia de l’estat en relació a aquesta remissió legislativa. Finalment, el criteri actual de l’advocacia de l’estat exposat en el seu informe és que merament saltar-se el confinament no és motiu de sanció d’acord amb la llei mordassa, sinó que caldrà que la persona a més desobeeixi o desatengui les ordres dels agents, amb independència que siguin Mossos d’Esquadra, Policia local, Policia Nacional o Guàrdia Civil. L’advocacia general de l’estat indica que basar una sanció per merament saltar-se el confinament amb l’art. 36.6 de la Llei de Seguretat ciutadana és un error, ja que aquest article el que realment sanciona és desobeir les ordres que expressament doni un agent, resistir-se a una detenció o negar-se a identificar-se davant els agents actuants. Incomplir una norma de forma genèrica no encaixa com a desobediència als agents de l’autoritat. Com alternatives l’advocada general de l’estat proposa la possibilitat que saltar-se el confinament encaixi com a sanció en la Llei de Salud Pública o de Protecció civil.

Davant d’aquest informe, el ministre de l’interior Grande Marlaska ha explicitat que amb l’advocacia de l’estat existeixen «diferències» però tot i que «es pot equivocar», entén que s’estan tramitant les sancions de forma correcte. Malauradament, qui resoldrà sobre la correcció d’aquests milers de procediments sancionadors que s’estan tramitant seran els tribunals quan els arribi una previsible allau de recursos, un cop passada l’emergència sanitària del Covid-19 o Coronavirus.

Possibilitats davant les denúncies per saltar-se el confinament.

Si en un control o pel carrer la Policia local o els Mossos d’Esquadrà ens han aturat per incomplir el confinament existeixen tres possibilitats:

1.- Que la multa no arribi mai. Els agents quan exerceixen la seva funció al carrer, en realitat inicien un procediment sancionador que, en funció de quins siguin els fets, potser mai donarà lloc a una sanció.

2.- Que s’imposi una sanció administrativa. Aleshores podrà interposar-se un recurs administratiu i finalment, si es manté la sanció i en funció de quins siguin els fets, un recurs contenciós administratiu al jutjat si s’estima pertinent. Serà interessant conèixer les primeres sentències judicials sobre aquest afer, les quals poden marcar el camí per tota la resta de procediments sancionadors.

3.- Que arribi una citació judicial per comparèixer al jutjat per un delicte de desobediència a l’autoritat. Aquest supòsit quedaria reservat als conflictes més greus entre els agents i les persones implicades. Malauradament, per diverses notícies que s’han conegut i per la interpretació que saltar-se moltes vegades el confinament no és un cúmul d’infraccions administratives sinó un delicte, no pot descartar-se l’ús o abús de la via penal per part de l’administració.

Autor de l’article Marc Trayter Vilagran. Fotografia del post via Flickr.