Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Separacio De Bens

Separació de béns.

En el règim econòmic matrimonial de separació de béns, cada cònjuge té la propietat i lliure disposició de tots els seus béns, tan dels que tenia abans del matrimoni com dels que ha adquirit després. D’acord amb la Jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el règim de separació de béns es caracteritza per la nul·la comunicació patrimonial dels béns d’ambdós cònjuges. Tot i així, la realitat social del matrimoni sovint implica que els cònjuges comparteixin els seus ingressos i financin conjuntament, no només les càrregues familiars, sinó també altres béns que quan s’incorporen al patrimoni personal no necessàriament ho fan en la proporció exacte del seu finançament. En aquest sentit, en el règim de separació de béns cobra especial importància les regles per determinar a qui corresponen els bens adquirits durant el matrimoni. Aquestes regles es troben en el Codi Civil de Catalunya (CCC), en concret en els arts. 232-3 sobre «Adquisicions Oneroses» i l’art. 232-4 sobre «Titularitats dubtoses». D’acord amb l’art. 232-3.1 del CCC els béns adquirits durant el matrimoni pertanyen al cònjuge o cònjuges que constin com a titulars amb independència del seu pagament. Si un cònjuge va pagar o sobrefinançar amb béns o diners propis béns de titularitat de l’altre cònjuge, es presumirà que ha efectuat una donació a favor de l’altre.

D’acord amb l’art. 232-3.2 del CCC, aquesta presumpció de donació no afecta a «béns mobles de valor ordinari destinats a l’ús familiar» com per exemple els electrodomèstics de la llar, dels quals es presumeix que pertanyen a ambdós cònjuges sense que sigui suficient per destruir aquesta presumpció la mera titularitat formal, com per exemple, un tiquet o una factura a nom d’un sol cònjuge.

Un segon element important d’aquest règim econòmic és la Compensació econòmica per raó del treball. Aquesta figura pretén compensar al cònjuge que, per haver près l’opció de dedicar-se en major mesura a la cura de la llar o per haver treballat per l’altre cònjuge sense retribució o amb una retribució insuficient, veu com el seu patrimoni no s’incrementa en la mateixa proporció que s’ha incrementat el patrimoni de l’altre cònjuge.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies