Què és la Llegítima?

La llegítima per part de qui ha de fer testament és una limitació a la seva capacitat de testar ja que per llei existeix la obligació de reservar una quarta part dels bens als llegitimaris. És a dir, a Catalunya una persona en fer testament només pot decidir sobre 3/4 parts de l’herència.

Pel que fa als llegitimaris, és a dir, els fills del causant o pel cas de no tenir descendència els pares, és el mínim a rebre d’una herència. Així doncs el mínim a rebre és una quarta part de la herència dividida pel nombre total de llegitimaris. Pel cas de tenir fills el causant, la quarta part dividida pel nombre de fills, fins i tot d’aquells que puguin ser nomenats hereus. Si un dels fills hagués mort, la seva descendència el substitueix.

Com hem dit, la llegítima és una quarta part del valor de l’herència en el moment de morir el causant. D’acord amb l’art. 451-5 del Codi Civil de Catalunya es parteix del valor de l’herència en el moment de la mort del causant restant deutes i les despeses de funeral. Sobre aquest valor, cal afegir les donacions fetes pel causant en els darrers 10 anys. Si el causant hagués fet una donació a compte de la llegítima, també s’hauria d’incloure amb independència de la data en que s’hagués fet.

Pel que fa al pagament de la llegítima, l’hereu que no és diligent s’exposa a haver de pagar la llegítima amb interessos, en aquest sentit l’art. 451-14 del CCC preveu que la llegítima meriti l’interès legal des de la mort del causant, a no ser que aquest hagués disposat expressament alguna altra cosa. Pel cas de manca de pagament voluntari de l’hereu, si el llegitimari es manté absolutament passiu, corre el risc que prescrigui el dret a reclamar la llegítima que li correspon. El Codi Civil de Catalunya marca un termini de prescripció de 10 anys des de la mort del causant, que pot quedar suspès pel cas que l’hereu obligat a pagar la llegítima sigui l’altre progenitor del llegitimari (art. 451-24 CCC). Seria el cas d’un fill que hagués de reclamar la llegítima a un dels seus pares després de la mort de l’altre.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat.