El poder preventiu

El poder preventiu és una eina regulada en el Codi Civil de Catalunya que pot resultar molt útil per ordenar la gestió dels béns i drets d’una persona que pateix una discapacitat intel·lectual sigui per l’edat o per una malaltia. La particularitat d’aquesta eina és que mitjançant el poder preventiu una persona pot evitar la seva incapacitació judicial si ella mateixa quan té plenes facultats s’avança al deteriorament cognitiu que una malaltia o l’edat li pot comportar. L’allargament de l’esperança de vida comporta que qualsevol persona passats els 80 o 90 anys pot necessitar que altres persones l’ajudin en gestions davant del banc o del seu propi patrimoni. Aquesta situació de futur és la que pot motivar atorgar poders a favor d’una persona de confiança, evitant pel supòsit que un no pugui governar-se per si mateix un procediment judicial d’incapacitació.

Respecte a la pròpia voluntat.

Un procediment judicial d’incapacitació no només pot ser lent o carregós pels familiars,  sinó que a més provoca que finalment sigui el jutge qui decideix qui és el tutor, les seves obligacions i camp d’actuació. Mentre que mitjançant un poder preventiu, és el mateix interessat qui designa la persona que haurà de d’ajudar-lo concretant l’àmbit d’actuació i les mesures de control adients. Punts que podrà ajustar a la seva situació familiar i patrimoni, amb un detall que difícilment podrà aconseguir una sentència d’incapacitació. 

Existeix un corrent internacional consolidat que aposta per dotar al màxim d’autonomia a les persones amb discapacitat, considerant la incapacitació judicial com una solució extrema d’últim recurs. D’aquí la possibilitat que notarialment una persona pugui avançar-se a aquesta situació establint per si mateix qui gestionarà els seus interessos pel cas d’una futura malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic; així com sota quines condicions es gestionarà el seu patrimoni, i establint les mesures de control que ell mateix consideri necessàries. 

En una sentència d’incapacitació el nombrament d’un tutor implica que en el moment de prendre decisions  la persona incapacitada serà substituïda per aquest tutor. Per la seva banda, el nombrament de qui és el tutor i el seu àmbit de d’actuació també és decidit per un tercer, el jutge. Mitjançant un poder preventiu és la mateixa persona interessada qui decideix preventivament tots aquests punts.

Facilitats pels familiars.

El poder s’atorga quan la persona té plenes facultats, anticipant-se a una situació futura que en l’àmbit familiar és clarament incòmode doncs és habitual que un fill o familiar gestioni els béns del seu pare o mare sense una cobertura jurídica. Si aquesta cobertura s’ha d’obtenir mitjançant una incapacitació judicial, aquesta implica un procés judicial llarg i feixuc per la família. En canvi, atorgar poders preventius és un tràmit senzill i econòmic comparat amb un procediment judicial.

Per evitar possibles disputes familiars futures i preservar al màxim la voluntat d’un mateix, cal anticipar-se i tractar aquest assumpte amb la família. Una circumstància que es dóna cada vegada més al augmentar l’esperança de vida, on una persona pot viure molts anys sense capacitat intel·lectual per prendre decisions patrimonials, pensem en el cas d’una persona que pateix Alzheimer. Aclarir com es gestiona un patrimoni en aquestes circumstàncies tant pot evitar perjudicis econòmics per la persona incapaç com disputes familiars.

L’activació dels poders i les mesures de control.

El Codi Civil de Catalunya regula els poders preventius, creant un marc legal i donant pautes de com articular aquests poders. Dos punts a tractar són l’activació dels poders i les mesures de control que s’hagin previst per protegir a la persona amb discapacitat de possibles abusos.

Com hem dit, els poders es fan en previsió d’una situació futura que en el moment d’atorgar els poders no es dona. De manera que el poderdant pot estipular que quan es doni una situació de malaltia intel·lectual, acreditada mitjançant un certificat mèdic, els poders esdevinguin eficaços o actius. Una altra opció és que el poderdant doni eficàcia i validesa als poders des del mateix moment en que s’atorguen. En tot cas, és el mateix poderdant qui explicita quan i com s’activa el poder.

Les mesures de control fan referència a les obligacions que s’hagin previst per la persona apoderada. Un tutor nombrat judicialment té obligació de retre comptes anualment al jutjat per la seva gestió, així com necessita autorització judicial per alguns actes, entre ells vendre béns immobles. Aquestes mesures protegeixen d’abusos a l’incapaç, tot i que també confereixen unes obligacions al tutor (habitualment un familiar) que en ser judicialitzades poden ser feixugues. En aquest sentit el Codi Civil de Catalunya faculta al poderdant per establir ell mateix quines són les mesures de control, les quals poden desjudicialitzar-se però que en cap cas és aconsellable prescindir-ne.  

Si necessites consell o assessorament jurídic sobre els poders preventius, incapacitacions o herències no dubtis en contactar! Pots realitzar un primer contacte gratuït per mail (marc@advocatgirona.cat) o whatsapp (619475337).

Autor de l’article Marc Trayter Vilagran, advocat. Fotografia via Flickr.