Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Pensió Mínima

Pensió d’aliments: Quina és la quantia mínima?

Sovint un dels principals punts a resoldre en un divorci, extinció de parella de fet o procediment de guarda i custòdia és la determinació de la pensió d’aliments. En aquest article ens referirem a quin és el mínim acceptat pels tribunals a pagar en concepte de pensió d’aliments per fills menors d’edat i a la possibilitat de suspendre el pagament de la pensió d’aliments si l’obligat al pagament es trobés en una situació d’extrema necessitat.

Mínim Vital

El mínim vital és un concepte de creació jurisprudencial en el qual les Audiències Provincials han anat fixant quin és el mínim acceptable com a pensió d’aliments pel sosteniment d’un menor.

Coincidint amb la jurisprudència majoritària d’altres Audiències, l’Audiència provincial de Girona ha fixat en reiterades sentències (24 de maig de 2013 o 22 de maig de 2017) la quantitat de 150 Euros mensuals com el mínim per una pensió d’aliments. El raonament seguit pels magistrats es basa en fixar les necessitats bàsiques o de subsistència d’un nen/a menor d’edat sobre uns 300 Euros al mes tenint en compte que realitza els seus estudis en un centre públic, té coberta la sanitat per la Seguretat Social i no presenta necessitats especials.

De ser les possibilitats econòmiques dels dos progenitors semblants, cadascun d’ells hauria de contribuir amb 150 Euros al mes. A partir d’aquí, tan sols existiria la possibilitat de minorar la pensió de 150 Euros pel cas que existís un clar desequilibri en la capacitat econòmica dels progenitors que comportés la possibilitat de rebaixar la pensió d’aliments al progenitor que per contraposició amb l’altra té greus dificultats econòmiques.

Per tal de tenir més informació sobre la determincació de l’import de la pensió d’aliments, pots llegir aquest article: Pensió d’aliments. Existeix algun càlcul?  

Suspensió de la pensió d’aliments

La fixació del mínim vital sovint s’associa a dificultats econòmiques greus del progenitor obligat al pagament, d’aquí que sovint apareix el dubte de si aquest mínim vital o de subsistència fixat en 150 Euros mensuals pot rebaixar-se davant dels supòsits més extrems de precarietat econòmica. En realitat, jurisprudencialment el que s’ha previst pels supòsits en que l’obligat al pagament es trobi en una situació de que no pot atendre les seves pròpies necessitats i necessitaria per ell mateix una pensió d’aliments, és la suspensió temporal de la pensió d’aliments. 

La sentència de 12 de desembre de 2017 de la secció 2a de l’Audiència Provincial de Girona es refereix a una sentència del Tribunal Suprem de 2 de març de 2015 en que s’exposa:

“davant d’una situació de dificultat econòmica haurà d’examinar-se el cas concret i revisar la Sala si s’ha conculcat el judici de proporcionalitat de l’article 146 de l’CC (…) el normal serà fixar sempre en supòsits d’aquesta naturalesa un mínim que contribueixi a cobrir les despeses repercutibles més imprescindibles per a l’atenció i cura del menor, i admetre només amb caràcter molt excepcional, amb criteri restrictiu i temporal, la suspensió de l’obligació, doncs davant la més mínima presumpció d’ingressos, qualsevol que sigui el seu origen i circumstàncies, s’hauria de acudir a la solució que es predica com a normal, encara a costa d’una gran sacrifici del progenitor alimentant “.

Autor Marc Trayter Vilagran. Advocat.

Blog Advocat Girona

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies