Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
La Pensió D'aliments I La Custòdia Compartida
Fotografia Pictures of money via Flickr (CC BY 2.0)

La pensió d’aliments i la custòdia compartida

Existeix la creença que en el sistema de custòdia compartida no existeix la obligació de satisfer una pensió d’aliments a la ex-parella. Encara que habitualment això sigui així, la realitat es que no existeix cap fonament legal que sustenti aquesta creença sinó que judicialment i en determinats supòsits pot acordar-se igualment una pensió d’aliments, per més que també s’acordi un sistema de custòdia compartida.

D’acord amb l’art. 233-10 del Codi Civil de Catalunya, la forma d’exercir la guarda no altera la obligació de contribuir al manteniment dels fills i d’acord amb l’art. 237-9 la pensió d’aliments cal fixar-la atenent al binomi necessitat-possibilitat, és a dir, a les necessitats de qui ha de rebre els aliments i als mitjans econòmics de qui ha de satisfer-los. Així doncs, atenent a que la obligació de mantenir els fills existeix sigui quin sigui el règim de guarda i sabent que un dels factors per fixar la pensió d’aliments és la capacitat econòmica dels pares, si existeix un desequilibri clar en els mitjans de vida d’ambdós podrà fixar-se una pensió d’aliments encara que s’estableixi la custòdia compartida. A més, existeix un corrent doctrinal que raona que si existeix un desnivell econòmic important entre els pares, els fills no tenen perquè patir-lo amb privacions quan conviuen amb el progenitor més desafavorit econòmicament, ni tampoc es considera adequat que un nivell de vida més alt amb un dels progenitors influeixi en les preferències dels menors.

Tot i així, en un sistema de custòdia compartida un dels pares pot contribuir més en les despeses dels fills sense necessitat de satisfer una pensió d’aliments. Estem pensant en casos a on les despeses dels fills es carreguen en un compte en comú, en aquest cas els ingressos que s’efectuïn en aquest compte poden ser proporcionals a la capacitat econòmica dels pares (p.e 60%- 40%). En altres casos, un dels progenitors pot assumir el pagament directe d’algunes despeses com per exemple mútues mèdiques, escoles privades o activitats extra-escolars. També cal tenir present que l’atribució del domicili familiar a un dels progenitors quan aquest domicili és propietat d’ambos, cal considerar-la com una contribució al sosteniment dels fills per part del progenitor que tot i ser propietari d’un habitatge no en pot gaudir.

La contribució econòmica dels pares en un sistema de custòdia compartida cal abordar-la amb flexibilitat, adaptadant-la al cas en concret, tenint present que aquesta serà igual si el temps d’estada dels fills amb cada pare i la capacitat econòmica dels progenitors també és igual. En cas contrari, cal buscar la solució que millor s’adapti en cada cas.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies