La pensió d’aliments i el fill mal estudiant.

En el nostre anterior post “Pensió d’aliments: Fins quan s’ha de pagar?” ja abordàvem les dificultats que genera avui en dia entendre quan finalitza l’obligació de pagar la pensió d’aliments per un fill quan aquest ja és major d’edat.

Amb aquest post ens fem ressó de la sentència de 31 de juliol de 2013 de l’Audiència Provincial de Múrcia, la qual considera pacífic que la pensió d’aliments no pot estendre’s indefinidament només amb la voluntat d’estudiar del fill sinó que aquesta formació està condicionada a l’esforç, els resultats que s’obtinguin i, en definitiva, a que prolongar els estudis no sigui una manera d’evitar la inserció al mercat laboral.

La sentència considera que cal limitar temporalment la pensió d’aliments que es concedeix en benefici d’un fill major d’edat ja que la pròpia naturalesa de la pensió d’aliments és temporal i tan sols opera mentre subsisteixi un estat de necessitat que calgui cobrir. La novetat de la sentència es troba en condicionar a que aquest estat de necessitat no sigui imputable al fill major d’edat, i entendre que el fill mal estudiant o ni-ni estaria en aquest supòsit.

El cas concret és la denegació d’una pensió d’aliments a una noia de 29 anys que es trobava cursant estudis de dret, amb algunes assignatures de primer i segon curs. L’audiència manifesta que si la beneficiaria de la pensió d’aliments hagués volgut contradir l’al·legació de que no s’esforça en els estudis hagués pogut aportar el seu expedient acadèmic, cosa que no va realitzar. A més, considera que la situació de ruptura familiar o divorci entre els seus pares no pot esgrimir-se per justificar els mals resultats.