skip to Main Content
Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Terminologia i canvis conceptuals: pàtria potestat i/o responsabilitat parental.
Foto via Flickr Jon Grainger (CC BY 2.0)

Terminologia i canvis conceptuals: pàtria potestat i/o responsabilitat parental.

A una societat canviant li correspon un dret també canviant que s’adapti a la nova realitat. Sovint el ritme que imposa la societat desborda la capacitat de seguiment del dret i dels tribunals com ha succeït en la forma d’entendre la convivència en família. Si tenim present que la legalització del divorci no es va produir fins l’any 1981, podem entendre que el camí recorregut en poc temps ha estat vertiginós però tot i així, la realitat social continua anant per davant de les normes, condemnant-les a ser sempre canviants si volen complir correctament amb la seva funció.

En els darrers anys i en especial des la vigència del llibre II del Codi Civil de Catalunya l’1 de gener de 2011, s’ha produït una actualització de conceptes i terminologia exigent amb els diferents operadors jurídics que han de resituar algunes institucions ja existents com per exemple la pàtria potestat.

Per tal d’exposar aquest canvi, prendre’m com a guia la sentència 252/2011 de 10 de juny de la secció primera de l’Audiència Provincial de Girona.

Pàtria potestat. Considera la doctrina que la pàtria potestat o la potestat del pare i la mare és una funció que engloba drets i obligacions respecte dels fills, així que tan és un dret com un deure cuidar els fills, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral.

Pel cas de ruptura de la convivència entre pare i mare, aquests drets-deures inherents a la pàtria potestat no desapareixen si bé s’hauran d’adaptar a la nova situació. La separació o divorci dels pares, obliga a buscar fórmules i sistemes en benefici dels fills que garanteixin que la pàtria potestat podrà continuar-se exercint amb normalitat per ambdós progenitors.

El canvi, argumenta la sentència, rau en la superació d’un model que atorgui la guarda i custòdia dels fills a un dels progenitors i un règim de visites a l’altre ja que  aquest sistema comporta el vici d’entendre que el progenitor no custodi tan sols li pertoca ‘veure’ al seu fill i que és al progenitor que ostenta la guarda i custòdia a qui correspondria prendre totes les decisions que afecten als fills llevat d’aquelles decisions més excepcionals.

Si ambdós progenitors han de poder exercir la pàtria potestat, convé evitar aquest sistema tradicional per un altre que determini com exerciran els pares la pàtria potestat o responsabilitat parental, tal com l’anomena actualment art. 233-8 del Codi Civil de Catalunya. Aquesta responsabilitat sempre serà compartida amb independència que els fills pernoctin més amb un progenitor que amb l’altre. Per tal que aquesta responsabilitat parental no només sigui compartida sinó que a més s’exerceixi en la mesura del possible conjuntament, caldrà presentar un pla de parentalitat que especifiqui quins són els compromisos que assumiran els pares respecte la guarda, la cura i educació dels fills.

En síntesi, ja sigui per la incorporació de la dona en el mercat laboral o per la creixent implicació dels homes en la criança dels seus fills, el model d’un pare-visitador està superat tan socialment com legalment.

Back To Top
× Contacta!