Requisits i constitució de les Parelles de fet.

La realitat social actual ens ensenya que són múltiples les formes de família possibles i que la convivència en parella fora del matrimoni es concep amb tota naturalitat, sense els prejudicis que existien no fan tants anys.

Existeixen tres supòsits legals previstos en el Codi Civil de Catalunya en que es constitueix una parella de fet:

1.-Convivència anàloga a la matrimonial per més de dos anys.

En aquest supòsit és indiferent si la parella realitza algun tràmit o no per esdevenir parella de fet, doncs la mera convivència en parella és suficient, però serà necessari provar aquesta convivència, sent la forma més habitual i natural de fer-ho mitjançant l’empadronament. Si tots dos més membres de la parella comparteixen un domicili ininterrompudament per més de dos anys, la llei els considerarà “Unió estable de parella”, amb tots els efectes legals que es desprenen.

2.-Si durant la convivència neix un fill.

En aquest cas no es necessari que transcorrin dos anys.

3.-Si es formalitza la inscripció en escritura pública.

Si una parella manifesta davant notari la seva voluntat de constituir-se com a parella de fet, no serà necessari que transcorri el lapse de dos anys. Serà el notari qui demanarà a la parella els documents que consideri necessaris per tal de procedir a otorgar l’escriptura.

Hi han diferents motius pels quals pot ser convenient constituir la parella de fet davant notari, alguns d’ells deriven de legislació o normativa legal que equipara el matrimoni a la unió estable de parella. Com per exemple, per tal que el membre la unió estable de parella pugui percebre una pensió de viudetat, se li demanarà per part de la Seguretat Social que acrediti la condició de parella de fet mitjançant una escriptura notarial o bé amb un certificat d’un Registre de parelles de fet. El mateix succeeix en materia de permisos de residència per reagrupament familiar, per tal que a la parella de fet se li reconegui els mateixos efectes que a un matrimoni, caldrà una escriptura notarial o bé un certificat del Registre de parelles de fet.

Registre de parelles de fet

La Generalitat de Catalunya disposa d’un registre de parelles de fet. La inscripció al registre no és constitutiva, és a dir, la validesa de la unió estable de parella no depèn de la inscripció, però fer-ho és útil, ja que el registre pot expedir certificats de parella de fet que algunes administracions ens poden demanar. Cal tenir present que si s’inscriu la parella de fet i posteriorment es produís una separació, caldrà acudir al registre per inscriure la baixa.

Parelles de fet i la seva voluntat

Sembla pacífica l’afirmació que majoritàriament els membres d’una parella de fet no es preocupen dels efectes jurídics que la seva convivència comporta o pot comportar. 

Si bé la parella que acudeix al notari mostra la seva voluntat expressa de constituir-se com a parella de fet, el cert és que pels supòsits de  mera convivència anàloga  a la marital es produeixen els mateixos efectes legals sense que la parella s’hagi manifestat sobre si aquests efectes són volguts o no. A diferència del legislador català, el legislador estatal ha entès que si una parella opta per no contreure matrimoni, aquesta està optant per deixar al marge del dret la seva convivència.

Davant d’aquesta contradicció entre un plantejament i l’altre, un que no concedeix efectes jurídics a una convivència que mai ha expressat quina és la seva voluntat, i l’altre que disposa efectes legals a la mera convivència anàloga a la marital, principalment, per protegir el convivent més vulnerable pel cas de ruptura corregint els desequilibris econòmics que la convivència hagués pogut produir acostant l’extinció d’una parella de fet a un divorci, s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional en la seva sentència de 23 d’abril de 2013.

Aquesta sentència, en realitat, resol un recurs d’inconstitucionalitat interposat contra la Llei Foral 6/2000, de 3 de juliol, per a la igualtat jurídica de les parelles estables de la Comunitat de Navarra. El Tribunal Constitucional s’ha posicionat a favor d’un sistema en que prima la voluntat de sotmetre’s a una norma més que a la necessitat de que l’ordenament jurídic protegeixi al convivent desafavorit, anul·lant l’art. 2.3 de la referida llei foral que disposava l’existència d’una parella de fet sempre que ‘hayan convivido un período ininterrumpido de un año, salvo que tuvieran descendencia comun, en cuyo caso bastará la mera convivencia’.

En concret, la sentència exposa: “Supondría una “contradictio in terminis” convertir en “unión de derecho” una relación estable puramente fàctica integrada por dos personas que han excluido voluntariamente acogerse a la institución matrimonial, con su correspondiente contenido de derechos y obligaciones” (…) “En consecuencia, hemos de concluir que la regulación discutida responde básicamente a un modelo imperativo bien alejado del regimen dispositivo que resultaría acorde con las características de las uniones de hecho y las exigencias del libre desarollo de la personalidad recogidos en el art. 10.1 CE”.

El Tribunal Constitucional considera contrari a l’autonomia de la voluntat l’art. 2.3 de la  Llei Foral 6/2000, declarant-lo inconstitucional. Aquesta circumstància no té efectes directes sobre la normativa catalana ja que no ha estat impugnada ni era objecte de recurs però ningú pot obviar que el redactat de l’art. 234-1 del CCC és coincident amb un precepte declarat inconstitucional, de manera que en qualsevol moment podria declar-se també incostitucional.

Per últim, per tal de tractar les diferències entre parella de fet i matrimoni en el moment de la ruptura o separació, pots clicar aquí

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat. Fotografia de Bertknot via Flickr (CC BY-SA 2.0)