Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Quins Pactes Poden Prendre’s En Cas De Divorci?
Foto de Paul Frankenstein via Flickr (CC BY-NC 2.0)

Quins pactes poden prendre’s en cas de divorci?

Una de les qüestions controvertides i de difícil encaix legal és el valor dels acords que es prenen en el marc d’una relació de parella o de crisis familiar. Per una banda, al tractar aspectes privats i de l’estricta esfera personal, sembla que les parts haurien de poder acordar amb plena llibertat els termes de la seva relació o el fi de la mateixa. Per altra banda, és obvi que calen límits si en la crisi familiar intervenen fills menors d’edat o bé, en paraules del preàmbul del Codi Civil de Catalunya, aquests acords es prenen en “situacions d’angoixa o estrès que fan difícil fer una valoració objectiva dels termes convinguts, en les quals hi ha un risc elevat d’explotació o abús d’una part per l’altra.”

Tal i com es configura en el Codi civil de Catalunya són tres les figures en què les parts poden prendre acords: Pactes en previsió de ruptura, Conveni regulador de divorci i Pactes fora de conveni.

1.- Pactes en previsió de ruptura. Són acords que es prenen pel cas que el matrimoni es dissolgui, ja sigui durant el matrimoni o amb un màxim de 30 dies d’anterioritat al casament. Aquests acords previstos en l’art. 231-20 del CCC tenen com a especificitat que s’hauran de prendre davant notari, el qual haurà d’informar a les parts de les conseqüències que poden tenir els acords presos comparat amb el règim legal que seria d’aplicació. A més, caldrà que els cònjuges es facilitin recíprocament informació econòmica sobre el seu patrimoni. De no ser així, podria impugnar-se amb èxit l’aplicació d’aquests acords “pre-divorci” ja que qui vol fer valdre l’acord, haurà d’acreditar que en el moment de l’acord es va respectar aquesta formalitat.

2.- Conveni Regulador de divorci. Aquesta figura és àmpliament coneguda, tan sols especificarem que en la redacció vigent del Codi Civil de Catalunya s’estableix que el jutge ha d’aprovar els pactes i acords presos mitjançant un conveni regulador, llevat d’aquells que no respectin l’interès superior del menor. En canvi, el Codi Civil espanyol afegeix com a motiu per no aprovar un conveni regulador que aquest pugui ser greument perjudicial per un dels cònjuges. Així doncs, el Codi Civil de Catalunya limita el control judicial sobre un conveni a allò que afecti a fills menors d’edat, mentre que el Codi Civil espanyol faculta al jutge també a valorar els acords que tinguin eficàcia entre cònjuges.

3.- Pactes fora de conveni. Un cop ja produïda la ruptura familiar i, fins i tot, després d’haver-se signat i ratificat un conveni regulador de divorci, les parts encara tenen més marge per tal de prendre acords vinculants mitjançant aquesta figura. Del redactat del Codi Civil de Catalunya destaca un termini de 3 mesos per tal de deixar sense efectes els acords presos si un dels cònjuges no comptava amb assistència lletrada en el moment de prendre l’acord. Al igual que succeeix amb el conveni regulador, els acords no seran vàlids si l’autoritat judicial entengués que aquests acords són perjudicials per l’interès d’algun menor afectat per la crisi familiar.

Este blog utiliza las cookies que vienen predeterminadas en Wordpress, de las cuales no se hace ningún uso que no sea de medición de audiencia. Aún así, en cumplimiento de la ley se hace este aviso, si continúa navegando está consintiendo las mencionadas cookies. CERRAR