Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Negociar Conveni Mutu Acord

Consells per negociar una separació de mutu acord

Si la convivència com a parella s’ha esgotat i ens trobem en la situació de “negociar” els termes de la separació, hi ha una sèrie de punts que ens poden ser útils:

1.- Saber sobre quins punts ens hem de posar d’acord.

En funció sobre si tenim fills en comú, patrimoni compartit o segons com sigui la situació econòmica de cadascú, s’han de prendre uns acords o uns altres. En dret de família els acords s’anomenen mesures, ja que el que s’acaba adoptant judicialment són les mesures que regiran un cop produïda la separació. Exemples de mesures són l’atribució del domicili familiar, un sistema de guarda pels fills, l’establiment d’una pensió compensatòria

2.- Separar per blocs la separació.

És útil distingir els problemes que són de caràcter econòmic, dels que són derivats de la custòdia dels fills en comú o dels motius de la ruptura. Separar per blocs tot el que envolta una separació o divorci ajuda a tancar parts de la separació i poder finalitzar amb un acord. 

3.- Marcar conjuntament un camí i un procediment.

Tenir un camí marcat de qui i quan abandonarà el domicili familiar, com es buscarà l’advocat, com es comunicarà als fills en comú o a la resta de la família les decisions preses, econòmicament quan i com es produiran canvis… Ordenar la separació ofereix estabilitat i tothom sap a què atendre’s, especialment els fills en comú.

4.- No precipitar-se.

Sovint es té pressa per arreglar els “papers” del divorci. En d’altres la ruptura provoca sentiment de culpa en un dels dos, o bé transcorre en una situació de domini d’un sobre l’altre. Tancar precipitadament, en fals, o de forma molt desequilibrada una separació equival a no tancar-la. Moltes de les mesures acordades en dret de família, especialment les que es refereixen a fills menors d’edat, són susceptibles de revisió mitjançant un procediment de modificació de mesures. Sovint el judici que no s’ha tingut en el moment de la ruptura, s’acaba produint amb posterioritat després d’un llarg període de malestar en la relació. Per això crec que no és bo per ningú tancar en fals un acord, ni tan sols encara que es pugui dir que s’ha «guanyat». Plantejar una separació en termes de guanyar o perdre sempre és perjudicial.

5.- Envoltar-se d’un bon entorn.

Envoltar-se de familiars o persones que ens donin suport és positiu i necessari, ja que ens podem trobar en un moment de vulnerabilitat emocional o econòmica. Així i tot, cal deixar clar que en la ruptura els acords que es prenen i tot el seu desenvolupament depenen d’un mateix. Sovint al nostre entorn tenim familiars que ens donen un suport incondicional, tan incodicional que dolguts amb l’exparella contribueixen a enrocar encara més la situació. Volent donar-nos suport, a vegades tan sols reforcen plantejaments orientats a enfonsar “el contrari”. Si el nostre bloc de suport es posiciona com a “contrari” al de l’exparella, potser tot i les bones intencions no ens ajuden.

6.- Treballar per un acord mentre és possible.

Cal valorar quan un acord amb l’exparella no és possible ja sigui per manca de voluntat, interès o per negació de la situació. No podem dependre de la voluntat d’algú que no ha assumit la separació o bé que no signarà un acord que creu que el perjudica. Sovint hi ha persones que, en defensa dels seus interessos, bloquegen qualsevol negociació o estan disposades a forçar la situació. Aleshores, un cop esgotades les possibilitats de resolució extrajudicial, no hi més opció que interposar amb determinació una demanda de divorci mitjançant  un procediment contenciós.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat. Fotografia via Flickr

Blog Advocat Girona

Este blog utiliza las cookies que vienen predeterminadas en Wordpress, de las cuales no se hace ningún uso que no sea de medición de audiencia. Aún así, en cumplimiento de la ley se hace este aviso, si continúa navegando está consintiendo las mencionadas cookies. CERRAR