Avanços en la jurisprudència cap a la custòdia compartida.

Fa pocs dies s’ha produït un nou impuls en favor de la guarda compartida. En concret, la sala primera del Tribunal Suprem en la seva sentència 257/2013 ha modificat una sentència emesa per una Audiència Provincial que adjectivava la guarda compartida com a excepcional i que destacava les dificultats d’aquest règim en ser molt exigent pels pares en dedicació i disposició en la criança dels fills.

Tot i que a Catalunya ens regim per dret civil propi, no deixa de ser significatiu que tota interpretació que es faci del Codi Civil espanyol parteixi de la premissa que el més beneficiós pel fill és que la potestat sobre els fills s’exerceixi de forma conjunta ja que permet una relació estable dels fills amb ambdós pares.

La sentència a més té la voluntat d’establir com a criteris jurisprudencials els següents requisits per resoldre sobre si procedeix o no la guarda compartida:

• La pràctica anterior dels progenitors en les seves relacions amb el menor i les seves aptituds personals.
• El desig manifestat pels menors.
• El nombre de fills.
• El compliment dels progenitors dels seus deures envers els fills i el respecte mutu entre les seves relacions personals.
• El resultat dels informes que s’hagin emès.
• Qualsevol altre que premiï l’interès del menor per sobre del dels progenitors.