Facebook causa divorcis?
Hi ha molts estudis, alguns de més de 5 anys, que afirmen que la xarxa social ha provocat un augment de divorcis. Recentment la Universitat de Boston ha publicat un estudi segons el qual en les regions estudiades, quan més alt és el grau de popularitat de Facebook més alta és la taxa de divorcis. També van confirmar que els matrimonis que no es connecten a Facebook són més ‘feliços’.
No sé si la causa és Facebook o que mitjançant Facebook no es té domini ni control del que es publica i això pot comportar que, en relacions que no funcionen, Facebook permet ‘descobrir’ situacions o fets que encadenen divorcis.
El que és segur és que entre Google i Facebook s’obté una font d’informació inesgotable que sovint d’alguna manera acaba als jutjats. Així doncs, quan ja s’està en un procés de divorci, tothom té interès en simular una situació econòmica precària o en tot cas a no donar ni una sola pista a l’ex, extrems on sovint tenim la xarxa en contra. Google ens permet saber si una persona és administrador d’alguna societat, ens sintetitza les vegades que hagi pogut aparèixer en diaris, si participa en actes populars com curses esportives, llistes electorals… Si publica en Facebook pot donar signes de capacitat econòmica com restaurants, viatges, cotxes…
Un fenomen apart és el del Whatsapp. Ja és habitual que en els jutjats d’instrucció o en els jutjats especialitzats en violència de gènere, el secretari judicial a petició d’una de les parts deixi còpia testimoniada a les actuacions de les converses que la parella o exparella han mantingut. Solen ser converses transcrites en el marc d’una autèntica crisis de parella a on la comunicació verbal ha donat pas a una comunicació escrita que permet ser valorada jurídicament a posteriori.
Ja és relativament habitual posar una denúncia mòbil en mà, mostrar el mòbil a l’advocat per tal de valorar si aportar els whatsapps o fer busques pel Google i Facebook sobre l’ex per tal d’obtenir informació. Tot el que es mou per la xarxa es pot imprimir i és susceptible de rebre usos no previstos.
La major part de les vegades no s’obté informació o és intranscendent però quan aquesta és útil, podríem dir que la xarxa ha alterat les regles del joc. Si publiques sovint pel Facebook no pateixis, dubto molt que res del que publiquis acabi en un jutjat. De totes maneres, m’imagino que no tens cap dubte que si a algú li pot interessar saber de tu utilitzarà la xarxa i que si apareix alguna cosa que li interessi farà servir la impressora. Aquests són els temps que ens ha tocat viure, Internet “ni contigo ni sin ti”.
