skip to Main Content
Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Per què algunes dones prefereixen la custòdia compartida?
Foto Riza Nugraha via Flickr (CC BY 2.0)

Per què algunes dones prefereixen la custòdia compartida?

La mare que acorda un règim de custòdia compartida no és menys mare que aquella que demana la custòdia en exclusiva per a ella. Resulta innecessari explicar-ne el perquè. En canvi, potser sí és necessari divulgar els motius pels quals la custòdia compartida no és tan sols el desig d’un progenitor (habitualment el pare), sinó que també resulta una necessitat per la dona en la societat actual. Doncs seria contradictori que en una societat que volem cada vegada més igualitària, es reservés el paper de la criança dels fills en exclusiva a les dones.

Avui en dia, una dona per més que estigui divorciada i sigui mare, té tot el dret del món a refer la seva vida, tant sentimental com social, i a seguir una trajectòria professional sense traves.

Pel cas que la guarda i custòdia dels fills sigui atribuïda en exclusiva a la mare, podrà aquesta combinar els horaris escolars amb els laborals? Realment, per més que el pare satisfaci una pensió d’aliments per compensar a la mare, aquesta pensió compensa les renúncies laborals que inevitablement s’hauran de fer? Aquest sistema no implica prolongar la dependència econòmica de la dona més enllà fins i tot del matrimoni? Les dones han de suportar sentir que pretenen viure a costa del seu “ex”?

Dins un sistema de guarda monoparental, un progenitor té la responsabilitat de complir amb les rutines, cura i horaris dels seus fills la major part de l’any, en canvi, a l’altre progenitor sovint se l’ha definit com a pare-visitador. Dins d’aquest sistema, pare i mare refan la seva vida social i sentimental amb igualtat de condicions?

Avui en dia no hi ha discussió en què un home és apte per portar el seu fill al metge, reunir-se amb el tutor de l’escola, planxar-li la roba i tenir-ne cura com pertoca. Aleshores, perquè no compartir-ho?

Qualsevol sistema de guarda i custòdia s’ha de realitzar atenent a l’interès superior del menor però aquest necessàriament implica analitzar les circumstàncies personals de cada progenitor. El menor no estarà bé si a la seva mare se li exigeix un esforç sobrehumà. L’ajuda és necessària per afrontar el repte d’educar un fill i, més enllà de l’ajuda que puguin prestar els avis o cangurs, aquesta tasca no els correspon a ells sinó que és el pare qui en exercici de la seva responsabilitat té el deure de compartir la cura i educació dels seus fills. Si a més a més, el pare entén que responsabilitzar-se del seu fill no és un deure ni una càrrega, sinó un dret que l’omple, qualsevol pega que pugui trobar-se a la custòdia compartida es resoldrà.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat.

Blog Advocat Girona

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top
× Contacta!