Deutes per sempre? L’ exercici deslleial del dret o “Verwirkung”
Existeixen diferents institucions jurídiques en les quals el transcurs del temps hi té especial incidència, com la prescripció o la caducitat. Els efectes i funcionament d’aquestes institucions son prou conegudes, sense que això impliqui que la seva translació a un cas concret no presenti sovint un cert grau de complexitat.
Tot i així, existeix una tercera via menys coneguda que escurça els terminis de la prescripció, recolzada en conceptes que figuren clarament inserits en l’ordenament jurídic com “la bona fe”, “l’abús del dret”, “exercici antisocial del dret” (art. 7 del codi civil espanyol) o “ honradesa en els tractes” (art. 111-7 del Codi Civil de Catalunya).
Estem parlant de la Verwirkung o l’exercici deslleial del dret on la negligència en el transcurs del temps pot operar amb els mateixos efectes que la prescripció, és a dir, la pèrdua del dret per no obrar d’acord amb les regles de la bona fe.
La jurisprudència menor ha concretat que “el retard en l’exercici de l’acció implica actitud deslleial quan ha transcorregut un temps suficient per permetre a la part contraria confiar en que ja no s’exercitarà”.
La confiança en què un deute no es reclamarà, jurídicament té valor si tal confiança es basa en què el creditor només pot exercitar el seu dret conforme a les regles de la bona fe. No pot haver-hi bona fe quan existeix un retard injustificat en la reclamació, quan aquest retard provoca menys possibilitats de defensa o quan la responsabilitat creix pel transcurs del temps.
Malauradament un deute pot ser etern, però aquesta circumstància queda reservada a creditors diligents que exercitin de forma legítima el seu dret. En canvi, pot defensar-se que no és legítim que una entitat bancària reservi en un calaix un munt de deutes incobrables per al cap de 10 o 15 anys remoure la maquinària judicial tot buscant un profit econòmic. Allà on no operi la prescripció pot operar el retard deslleial en l’exercici dels drets o teoria del “Verwirkung”.
Biografia: InDret. ¿Solvencia recuperada en buen momento? Antoni Vaquer i Nuria Cucurull.
