Marc Trayter i Vilagran, Advocat per vocació desde 2003 Girona 619 475 337 marc@advocatgirona.cat
Hello Human Rights

Definició legal de discapacitat.

L’aproximació als drets de les persones amb discapacitat ha variat als llarg dels darrers anys, acollint una nova redefinició amb l’aprovació de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides.

La Convenció destaca per ser un text legal, vigent i exigible als tribunals, amb la precisió que caracteritza qualsevol text normatiu. En el segon paràgraf del seu article 1, la convenció redefineix i conceptualitza amb un altre enfoc tot el fenomen de la discapacitat:

«Dins les persones amb discapacitat s’hi inclouen les que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.»

No és suficient per parlar de discapacitat el fet que una persona tingui una deficiència física o intel·lectual a llarg termini. Caldrà que aquesta deficiència topi amb una barrera, la qual impedeix una participació plena i efectiva en la societat amb igualtat a qualsevol altra persona, és a dir, impedeix l’exercici d’un dret bàsic.

La discapacitat no està en la persona, sinó que aflora quan topa amb una barrera. Per exemple, si una persona necessita utilitzar una cadira de rodes, la discapacitat emergirà quan per entrar en un edifici calgui pujar una escala. En aquella moment, el fet de no poder entrar en un edifici, impossibilitarà una participació plena i efectiva en la societat amb igualtat de condicions amb els altres. L’escala es constituirà en una barrera i es vulneraran els drets d’aquesta persona. És fàcil comprendre que si tots els edificis fossin accessibles ser usuari de cadira de rodes seria menys discapacitant. Es constata doncs que la discapacitat no es troba en la persona, sinó en les barreres que interactuen amb les persones que pateixen d’una deficiència física, intel·lectual, mental o sensorial a llarg termini. Tot seguit, l’article dos de la convenció ja ens parla de discriminació per motiu de discapacitat, drets humans i introdueix el concepte «d’ajustos raonables».

La discriminació per motiu de discapacitat no és merament l’estigma o prejudicis que puguin existir en la societat, sinó tot allò que dificulti a una persona gaudir o exercir en igualtat de condicions tots els drets humans. Entenent que si es nega un ajust raonable, també s’està discriminat a una persona per raó de la seva discapacitat. Es defineix l’ajust raonable com ‘les modificacions i adaptacions necessàries i adequades que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan siguin necessàries en un cas particular, per garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o l’exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i llibertats fonamentals’.

Les barreres vulneren drets i cal remoure-les. No per paternalisme ni per compassió, sinó perquè en la societat actual no és admissible la vulneració de drets que afectin al nucli més bàsic de participació en la societat. Remoure les barreres dins els paràmetres de la convenció no és més que el compliment de la legalitat atès que com dèiem la convenció és part del nostre ordenament jurídic i és exigible el seu compliment als tribunals.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran. Fotografia del post via Flickr.

Blog Advocat Girona

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies