Custòdia compartida: requisits.

Pròpiament, el Codi Civil de Catalunya no fixa uns requisits per tal d’establir una custòdia compartida, sinó que fixa uns criteris per determinar el millor sistema de guarda. Tot i així, de la jurisprudència i de la pràctica diària, poden extreure’s uns «requisits» per l’establiment de la custòdia compartida a efectes de divulgació, tot deixant clar que el que sempre preval són les circumstàncies del cas en concret.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva sentència núm. 29/2008, de 31 de juliol de 2008 ja va resumir uns criteris per valorar l’establiment d’una custòdia compartida. Altrament, la sentència del Tribunal Suprem núm. 257/2013, de 29 d’abril de 2013, va suposar un avanç en l’establiment de la custòdia compartida a l’estat, al fixar-lo com un sistema normal i fins i tot desitjable, i també va fixar criteris per tal que els tribunals inferiors valorin el seu establiment. Els requisits o, millor dit, els elements a valorar són els següents:

• La compatibilitat d’horaris laborals o professionals dels pares amb la criança dels fills.

• La proximitat del lloc de residència d’ambdós pares.

• La disponibilitat de cada pare d’un habitatge adequat per exercir la guarda.

• El temps de lleure o de vacances.

• L’edat, el nombre i l’opinió dels fills.

• La pràctica anterior dels pares en les seves relacions amb els fills i les seves aptituds personals.

• El compliment dels pares de les seves obligacions envers els fills i el respecte mutu en les seves relacions personals.

• Els acords entre els progenitors.

• El resultat dels informes que s’hagin emès.

• Qualsevol altre que premiï l’interès del fill per sobre del dels pares.

Pel que fa a les relacions personals entre els pares, com a obstacle per adoptar una custòdia compartida, ens hem de referir a l’art. 233-11.3 del Codi Civil de Catalunya que impossibilita atribuir la guarda a un progenitor quan hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista, o quan hi hagi un procés penal pendent per aquest assumptes. Tot i així, atès que és habitual el debat sobre si les males relacions entre els pares impedeixen una custòdia compartida, l’article legal esmentat evidencia que qualsevol grau de conflictivitat no exclou una custòdia compartida sinó tan sols els casos més greus, tal com s’explica en el post: « La relació entre pares com a impediment per la custòdia compartida»

Autor de l’article: Marc Trayter Vilagran. Fotografia de Oliver Tacke via Flickr