Pautes a tenir en compte degut al Coronavirus en els casos de guarda i custòdia de menors en situacions de divorci o separació.

Degut a l’emergència sanitària derivada del COVID19 i a l’estat d’alarma en que ens trobem actualment, el qual restringeix el moviment de persones d’acord amb el Real Decret 463/2020 de 14 de març de 2020, sorgeixen dubtes en relació als intercanvis entre progenitors previstos en els regims de guarda i custòdia establerts judicialment arrel d’un procediment de divorci, separació o guarda i custòdia.

També recordar que la crisi econòmica que seguirà pot implicar rebaixes en les pensions d’aliments que s’hagin establert per sentència. En cas de pèrdua de feina o canvis laborals dràstics, també pot donar lloc a canvis en el sistema de guarda. Aquests canvis es gestionen a través d’un procediment de modificació de mesures, els quals poden tornar a ser habituals com ho van ser en l’anterior crisi econòmica. Per saber més d’aquest procediment clica aquí.

Tot i així, a continuació tractem dubtes que es generen en l’intercanvi dels menors durant l’estat d’alarma.

Recomanacions de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

L’Il·lustre col·legi d’advocats de Barcelona (ICAB) ha efectuat una serie de recomanacions, les quals tenen el valor d’opinió autoritzada o d’orientació de com actuar aquests dies. Les recomanacions passen per intentar buscar un consens amb l’altre progenitor sobre com adaptar la situació actual d’emergència sanitària a la situació indivudual de cada menor, tot en exercici de la responsabilitat parental que cada progenitor continua ostentat. Les recomanacions de l’ICAB puntualitzen que el Real Decret d’alarma, tot i les restriccions en la mobilitat, permet realitzar desplaçaments per la cura de menors d’edat (art. 7.1.e). L’ICAB entén que aquesta norma permet l’intercanvi dels menors en els supòsits de custòdia compartida, també durant la crisi del Coronavirus.

Majors dificultats presenten els règims de guarda i custòdia monoparental o individual, els quals impliquen realitzar més desplaçaments amb els nens. En aquest punt l’ICAB recomana novament l’acord entre els pares, per tal de preservar els drets dels menors, els quals tan inclouen la relació amb el progenitor no custodi com la salut, la qual es pot veure amenaçada per un excés de desplaçaments. A la vista de la situació actual d’emergència sanitària creada pel coronavirus, s’entén que els desplaçaments no es podran efectuar, exercint la guarda el progenitor custodi durant aquest període d’estat d’alarma. Ara bé, la impossibilitat d’efectuar aquests desplaçaments, no impedeixen la comunicació o relació entre els menors i el progenitor no custodi per telèfon, telemàticament, videotrucades o videoconferències.

És notori que les directrius del Ministeri de Sanitat de restringir els moviments per preservar tan la salut pròpia com la dels altres, impliquen un greu perjudici pels sistemes de custòdia en que s’hagin de realitzar un nombre d’intercanvis molt elevat, els quals quedaran alterats o suspesos mentre estigui vigent l’estat d’alarma.

Acords dels Jutjats de Família de Barcelona i de Girona.

En data 18 de març de 2020, els jutjats de família de Barcelona varen prendre un acord d’unificació de criteris en relació a l’estat d’alarma. En l’acord inicialment es consigna que l‘estat d’alarma no legitima l’incompliment de les resolucions judicials. Però en el seu punt quart s’estableix que per donar compliment als acords de l’autoritat sanitària, en els sistemes de custòdia atribuïda a favor d’un progenitor aquest l’exercirà en exclusiva i en els supòsits de custòdia compartida, l’exercirà el progenitor que en tingui la guarda en aquell moment. És a dir, els jutges de Barcelona opten per entendre que no es pot efectuar cap desplaçament amb el menor, el que implica no donar compliment a la sentència de divorci o guarda i custòdia tal i com està establerta.

Per la seva banda, en data 22 de març les dos magistrades adscrites al jutjat de família de Girona varen prendre per unanimitat un acord diferent, al meu entendre molt més encertat. Les magistrades acorden que en els sistemes de custòdia compartida per setmanes alternes, els intercanvis poden mantenir-se procurant adoptat les mesures higièniques pertinents a l’estat d’emergència sanitària. En els sistemes de custòdia compartida en que s’hagin fixats períodes més breus (2+2+3), es demana als pares que mentre duri l’estat d’alarma i als efectes d’evitar desplaçaments innecessaris s’allarguin els períodes d’estada. En els supòsits de guarda exclusiva a favor d’un progenitor, els jutges de Girona aposten per mantenir els caps de setmana alterns, si bé en relació a les visites intersetmanals (amb o sense pernocta) entenen que cal suspendre-les per implicar un excés de desplaçaments per un temps d’estada molt breu.

Resposta de Protecció Civil, Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Arribats a aquest punt, crec que és útil i rellevant la informació que proporciona el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Mitjançant un qüestionari de preguntes freqüents sobre la mobilitat permesa arrel de la declaració de l’estat d’alarma, Protecció civil respon obertament a la pregunta de si es poden efectuar desplaçaments pel canvi de guarda en un sistema de custòdia compartida, responent afirmativament tot i valorar expressament l’acord adoptat pels jutges de família de Barcelona.

El plantejament de Protecció civil, el qual es troba en línia al del Col·legi d’Advocats de Barcelona i dels jutges de Girona, aposta per tal d’afavorir el compliment de les sentències on es fixa un règim de guarda i custòdia, si bé limitant els desplaçaments i modificant els règims de guarda quan sigui necessari per tal d’evitar desplaçaments que posin en risc la salut dels nens i dels altres. Ajustar els intercanvis dels menors en el context actual d’emergència sanitària implica reduir-los al màxim possible, preferentment a tan sols un per setmana.

Per últim, en els desplaçaments per l’intercanvi dels nens durant aquest període d’alarma del Covid-19, és aconsellable portar la sentència judicial que acredita la necessitat del desplaçament por mostrar-la als agents de l’autoritat si fos necessari.

Autor de l’article Marc Trayter i Vilagran, advocat. Fotografia del post extreta via Flickr.