Conveni regulador: Aspectes bàsics.

En l’àmbit del dret de família els acords a què arriben les parts es recullen en un conveni regulador, el qual tant pot ser de Divorci, Separació, Extinció de Parella de Fet o de Guarda i Custòdia.

Formalment, aquest conveni regulador és una proposta que mitjançant un procediment judicial de mutu acord se sotmet a aprovació judicial per tal que formi part d’una sentència. Tot i això, com a alternativa i en determinats supòsits, el procediment per homologar el conveni pot efectuar-se mitjançant escriptura publica davant notari.

En relació al seu contingut, el conveni ha de recollir les mesures que regiran després de la separació, tan en l’ordre econòmic com en les relacions amb els fills, en aquest cas, el conveni haurà d’incloure un pla de parentalitat.

La figura del conveni va associada a la d’un procediment judicial de comú acord, així i tot, no és infreqüent que se signi un conveni i després no es ratifiqui judicialment. En aquest cas, els aspectes econòmics o patrimonials tindran validesa entre les parts per entendre que el conveni té eficàcia contractual, en canvi, en tot allò que afecti menors d’edat, continua essent sotmès a revisió judicial i per tant, susceptible de modificar-se. En tot cas, un cop fallit el procediment de mutu acord, per tal de dissoldre el vincle matrimonial per Divorci caldrà iniciar un nou procediment de Divorci contenciós. 

El conveni té vocació de permanència, tot i això, cal tenir present que podrà modificar-se en un futur si existeix un canvi substancial en les circumstàncies concurrents en el moment d’adoptar-se. Aquesta modificació podrà realitzar-se mitjançant un procediment de modificació de mesures que també pot ser de mutu acord o contenciós. Per tant, en alguns casos com per exemple quan hi han fills d’edat molt reduïda, és aconsellable que el conveni prevegi amb flexibilitat els canvis que es poden anar produint en el futur sense necessitat d’haver d’assolir nous convenis.

Sovint es visualitza el procediment de comú acord com un mer tràmit i el conveni regulador com un model preestablert igual per tothom. Tot i que en alguns casos pot ser així, en d’altres és tot el contrari. Un bon conveni regulador s’adapta a cada cas, a les circumstàncies de la separació i a la personalitat de cadascuna de les parts, talment com si es tractés d’un vestit fet a mida. La forma d’arribar-hi tant pot ser fruit d’una intensa negociació entre els advocats de cadascuna de les parts com fruit d’un diàleg fluid entre les dues parts guiat per un mediador o un sol advocat. En alguns casos, un dels dos progenitors pren la iniciativa i amb el seu advocat proposa un conveni a la exparella, la qual podrà signar-lo després d’haver-se assessorat, si és que entén que és necessari. Per més assessorament o orientació sobre aquest assumpte, no dubtis en contactar.

Autor de l’article: Marc Trayter i Vilagran. Advocat. Fotografia via Flickr de Randy Galagang