És delicte donar una bufetada a un fill?

La societat actual cada vegada és menys comprensiva amb càstigs físics o corporals en la criança d’un fill. Càstigs que en el passat eren admissibles, actualment generen rebuig. Tal rebuig comporta que cada vegada és més difusa la línia que separa una simple bufetada, d’un delicte de lesions en l’àmbit de la violència domèstica o d’un delicte lleu de lesions. Per tal de distingir un cas de l’altre, és a dir, quan estem davant del dret/deure de correcció als fills o davant d’un delicte, cal valorar la proporcionalitat del càstig i si aquest persegueix una finalitat correctora o educativa emparada pel deure dels pares d’exercir la guarda del menor, tot partint de la premissa que actualment és pacífic que l’ús de la violència mai pot tenir fins educatius.

Arribats a aquest punt, és interessant fer ressò de la Sentència del Tribunal Suprem de 8 de Novembre de 2015 que condemna a un padrastre que, tot i mantenir una relació afectiva similar a la d’un pare i participar de forma activa en l’educació de la menor de 13 anys, després d’enfadar-se amb ella per haver estat aquesta fora de casa 3 dies sense permís, li va donar una bufetada.

Inicialment l’Audiència Provincial de Barcelona havia absolt al padrastre per aquests fets i per d’altres que eren objecte d’enjudiciament. Però finalment el Tribunal Suprem manté l’absolució per les altres acusacions però condemna pels fets que hem descrit anteriorment. Argumenta el Tribunal que en ser padrastre, encara que no es causés cap lesió amb la bufetada aquesta no es trobava emparada per l’exercici de la pàtria potestat ni pel dret de correcció, per més que existís una relació afectiva similar a la paternofilial. El Tribunal considera la bufetada un acte de violència física, condemnant per un delicte de maltractament domèstic per tractar-se d’un patró de conducta de dominació violenta que afecta a la integritat i dignitat de la menor, i que excedeix del que actualment es considera socialment adequat.